Amb l’arribada d’un gatet a casa s’enceta un període d’aprenentatge tant per a la mascota com els propietaris. Hi ha un munt d’il·lusió i, també, una llarga llista de preguntes (sobretot si és la nostra primera mascota). Aquí us oferim algunes recomanacions bàsiques per facilitar-vos a tots dos el procés d’adaptació.

Regla número 1: un gat no és una joguina; l’hem de tractar com un membre més de la família. Així, tan important és donar-los afecte com cobrir i respectar totes les necessitats pròpies de l’espècie.

D’altra banda, hauríeu de fer una visita al veterinari per revisar el seu estat de salut i fer un pla de prevenció de malalties. 

Vacunes

Complir el protocol de vacunacions és indispensable per assegurar la salut del nostre gatet. El sistema immunitari del cadell és especialment fràgil entre el mes i mig i els tres mesos d’edat, quan perd la immunitat adquirida durant la lactació. El calendari de vacunes comença llavors, per protegir-los durant aquesta fase i ajudar-los a prevenir futures malalties.

Si el nostre gatet tindrà accés a l’exterior i possible contacte amb altres gats que no sabem si estan vacunats o no, es recomana la primovacunació contra el virus de la leucèmia felina a les 8 setmanes d’edat, amb una dosi de reforç a les 12 setmanes d’edat.

Donat que tant el virus de la immunodeficiència felina com el virus de la leucèmia felina pot transmetre’ls la mare durant la gestació i la lactància, si desconeixem l’origen del nostre cadell o la seva mare no ha estat vacunada prèviament, és recomanable testar al gatet abans de vacunar-lo. Si hi ha símptomes de malaltia, encara que un primer test resulti negatiu s’haurà de realitzar un altre al cap de 12-16 setmanes.

Si bé la vacuna de la ràbia no és obligatòria a Catalunya, a la resta de l’Estat espanyol segueix sent obligatòria en gran nombre de comunitats autònomes. També ho és si hem de sortir fora del país. Per tant, és imprescindible vacunar si anem de viatge. En el cas dels cadells felins, es recomana la primovacunació a les 12 setmanes i revacunar 1 any després.

Desparasitacions

Mantenir una higiene a nivell intestinal no és només una qüestió de salut per a la nostra mascota; també és important des del punt de vista de la nostra pròpia salut, sobretot si hi ha nens a casa. Complir amb aquest requisit és molt fàcil.

En felins, el més còmode és utilitzar pipetes, tant per la desparasitació interna (paràsits intestinals i pulmonars) com l’externa (puces, àcars i paparres). La nostra recomanació és utilitzar Broadline: amb una sola pipeta d’aplicació mensual prevenim tant els paràsits externs com els interns.

Alimentació

Una bona alimentació és fonamental per al creixement i correcte desenvolupament del cadell. Com amb les persones, una alimentació adequada ajuda a mantenir-los saludables i a prevenir moltes malalties. Els gats són especialment exigents pel que fa a alimentació, pel que recomanem:

• Pinsos d’alta gamma: són pinsos equilibrats i complets, testats clínicament i orientats a cada tipus d’animal, edat, raça i condició mèdica.
• Alimentació humida: els gats, per naturalesa, beuen poca aigua. L’administració de menjar humit assegura un bon nivell d’hidratació i té un efecte protector sobre el sistema renal. Es troba en diferents formats i la varietat de textures també estimularà el cervell del nostre petit felí. Un gat feliç és menys propens a patir malalties.
• En estat natural, un gat caçaria en nombroses ocasions. Per això, als felins no és recomanable racionar-los l’aliment: millor que tinguin diverses menjadores distribuïdes per diferents llocs de la casa i, si és possible, a diferents alçades. Així estimulem el seu comportament depredador natural i enriquim el seu dia a dia.
• Una font d’aigua fresca (n’hi ha d’especials per a gats) és ideal per a ells: els encantarà i tindran sempre aigua neta al seu abast.

Educació

Socialització: fins als 3 mesos d’edat té lloc el que es coneix com a “període sensible de socialització”, durant el qual és de summa importància que el cadell conegui tot allò que després formarà part de la seva vida quotidiana (gossos, gats, nens). Els felins són animals essencialment territorials i la nostra casa és ara el seu “territori”. Si des de cadellet li subministrem un ambient enriquit (rascador, prestatgeries on grimpar, zones on amagar-se…) el nostre gatet creixerà actiu i feliç.

Control del joc: és habitual que un cadell ho mossegui i esgarrapi tot, incloses les nostres mans quan juguem amb ell. No és un comportament agressiu, sinó un comportament natural però que hem de reconduir. Com? En primer lloc, no hem de jugar amb les nostres mans o peus. Plomalls, pilotetes i altres joguines especials per a gatets són la millor opció. A més, cada vegada que el gat rosegui o esgarrapi les nostres mans, pararem el joc i l’ignorarem fins que es calmi. Només llavors reprendrem el joc.

Marcatge: és una forma de comunicar-se. Existeixen tres tipus bàsics de marcatge, la funció principal del qual és delimitar el seu territori.

• Marcatge amb orina en esprai, que és el més freqüent en mascles no castrats i que apareix majoritàriament en la pubertat.
• Marcatge mitjançant esgarrapades en superfícies verticals. Es tracta d’una conducta normal i necessària, per la qual cosa és de vital importància acostumar-los a fer-ho en rascadors des de cadells, per evitar danys en el mobiliari.
• Marcatge facial: el gat refrega la cara contra objectes o animals. És una forma de marcatge olfactori mitjançant feromones.

Conducta higiènica: un gatet buscarà de forma instintiva la sorra on fer pipí i caca. Per facilitar-li una bona conducta higiènica és indispensable que la safata de sorra compleixi els següents requisits:

• Safata oberta de parets baixetes i prou gran com perquè hi pugui fer voltes.
• Sorra conglomerant no perfumada i en prou quantitat com perquè, després de defecar, hi pugui escarbar sense arribar a la base.
• Col·locar-la en un lloc tranquil, de fàcil accés i allunyat de la zona d’alimentació i de l’abeurador.
• Neteja diària de la sorra.

Cura del pèl: per mantenir sa el pèl del nostre gat, a més d’una correcta alimentació (el pelatge és un reflex clar de salut) l’ideal és acostumar-los al raspallat de forma regular. La freqüència variarà en funció de la raça, el tipus de pèl i l’època de l’any. Els animals de pèl llarg requereixen de raspallat diari, mentre que els de pèl curt en tindran prou amb un cop a la setmana. La freqüència s’incrementa si estan mudant, amb la finalitat d’eliminar el pèl mort i evitar la formació de nusos o l’acumulació de brutícia.

Pel que fa al bany, dependrà de si som més o menys rigorosos amb el raspallat o si, senzillament, s’embruta molt. Si ha arribat el moment de banyar-lo, s’ha de fer amb productes adequats al seu pèl. Si decidiu que sigui un professional de la perruqueria felina qui s’encarregui d’això, l’ideal és acostumar-lo des de petit. Un bon perruquer sap com tractar-los, us aconsellarà sobre productes i cura del pèl i, el que no és menys important, aconseguirà que vagi content a les seves cites amb ell.

Obligacions legals

Xip: és obligatori per a gossos, gats i fures. El microxip conté informació sobre l’animal i les dades de contacte dels propietaris. Constitueix, així, la major garantia de recuperar-lo si es perd o el roben.

Cens: després de posar el xip i donar-lo d’alta és obligatori censar l’animal a l’ajuntament de la localitat on viurà. A Sant Cugat la inscripció és gratuïta.