Precaucions sanitàries per a propietaris de rèptils
Molts exemplars de rèptils, com per exemple les populars tortugues de Florida, són portadors de la salmonel·losi. Les persones amb les defenses baixes, com els nens petits, poden patir aquesta malaltia si no observen unes precaucions higièniques bàsiques en la convivència amb aquests animals.
Però no és necessari alarmar-se: tenir un rèptil pot ser tan segur com tenir un gos o un gat. La majoria de persones tenen un risc molt baix de patir una salmonel·losi deguda al contacte amb un rèptil.
Què és la salmonel·losi?
La salmonel·losi és una malaltia produïda per un bacteri anomenat Salmonella. Els casos més típics es produeixen en ingerir algun aliment o líquid contaminat amb aquest bacteri, i l’efecte més habitual és la gastroenteritis aguda, amb diarrea, febre i dolor abdominal.
Els símptomes remeten al cap de pocs dies, tret que es produeixin complicacions.
La salmonel·losi pot ser més perillosa en nens molt petits i individus amb un sistema immunitari deficient, com poden ser persones que han rebut un trasplantament, diabètics, malalts de SIDA o pacients en quimioteràpia. En aquests casos, la malaltia pot ser molt més greu, i de vegades fatal.
Com podem contagiar-nos amb la Salmonella d’un rèptil?
La gran majoria de rèptils, entre altres animals, tenen el bacteri salmonel·la en el seu aparell digestiu, i l’eliminen de forma intermitent o continuada a través dels excrements. El bacteri queda dipositat en el terrari i es transmet així a la pell de l’animal.
Per a què una persona es vegi afectada per una salmonel·losi, el bacteri ha de ser ingerit. La simple manipulació d’un rèptil no farà que la persona es contamini tret que les mans brutes vagin a la boca.
Normes senzilles per reduir els riscos
No es pot eliminar la salmonel·la de l’aparell digestiu dels rèptils. Els antibiòtics no són efectius, i a més poden afavorir l’aparició de ceps de salmonel·la resistents als antibiòtics.
No serveix tampoc de res analitzar els excrements per determinar si la nostra mascota és portadora del bacteri, perquè l’eliminen de forma intermitent i per tant pot donar negatiu encara que no respongui a la realitat.
Per fortuna, el contagi es pot prevenir fàcilment seguint unes senzilles normes higièniques:
- Rentar-se sempre les mans després de manipular rèptils, els seus excrements o materials del terrari.
- No deixar que els rèptils accedeixin a la cuina, menjador o altres zones on es preparen o consumeixen aliments.
- No deixar que els rèptils accedeixin a la banyera o recipients on siguin rentats els nens. Pot ser necessari limitar les zones de la casa per on els rèptils puguin moure’s lliurement, o mantenir-los confinats al seu terrari.
- No menjar, beure o fumar mentre es manipulen rèptils, els seus terraris o altres materials que hagin estat en contacte amb ells.
- No fer petons als animals ni compartir amb ells menjar o aigua.
- No utilitzar la pica de la cuina, recipients de la cuina o la banyera perquè els rèptils es banyin.
- No emprar les mateixes eines de neteja (esponges, raspalls, draps) pel terrari i per a la cuina.
- L’aigua de rebuig dels terraris s’ha de llençar pel vàter, i no al desaigüe de la cuina o la banyera.
- Les persones inmunodeprimides i nens menors de 5 anys han d’evitar el contacte amb rèptils. És preferible no allotjar rèptils en cases amb nens menors d’un any.
- Seguir les instruccions del veterinari especialitzat sobre la dieta i les condicions de manteniment d’un rèptil. Animals sans que es mantenen en bones condicions són menys propensos a expulsar salmonel·la.
