Article basat en un curs del nostre col·laborador Jordi Jiménez, veterinari especialista en animals exòtics.
Els cobais o conills d’Índies són animals molt sociables que poden ser grans companys dels nostres fills, però requereixen moltes atencions. Ara que ha acabat el curs, és una temptació regalar-los un animalet perquè es distreguin durant les vacances. És una manera també d’ensenyar-los a ser responsables. No obstant això, no cal oblidar que els cobais són éssers vius: encara que no puguin expressar gana o malestar de la mateixa manera que un gat o un gos, unes atencions insuficients afecten al seu benestar físic i emocional. Per tant, si li regalem un cobai a un nen, els adults n’hem de ser també responsables i assegurar-nos que s’en té prou cura.
Per a informació detallada sobre com cuidar d’un conill d’Índies, podeu consultar la pàgina Cuidados básicos de los cobayas.
Dieta del cobai
La dieta incorrecta és la principal causa de malalties en els cobais domèstics. El problema més freqüent és la manca de vitamina C, en tant que els conills d’Índies, com els humans, són un dels pocs animals que no poden fabricar la seva pròpia vitamina C.
L’error més habitual és oferir-los només pinso, sense vegetals frescos.
La dieta del cobai ha d’incloure:
- Fenc o palla: ha d’estar sempre disponible, molt especialment en els animals joves i recentment adquirits. A més de ser una font de fibra imprescindible, és un excel·lent llit que permet mantenir la higiene de la gàbia. Es poden obtenir paquets en tendes especialitzades. El fenc més adequat és el de cereals, però també es pot usar el d’alfals.
- Verdures, fulles i herba fresques, en definitiva VERD!!: alfals, fulles de pastanaga, nap i remolatxa, col, bleda, escarola, api, enciam (excepte iceberg), espinacs, trèvol, brots de gespa, dent de lleó, verdures silvestres, etc. Les verdures de fulla fosca són les més adequades, pel seu alt contingut en vitamina C. De tant en tant se’ls poden donar hortalisses variades.
És falsa la creença que la verdura provoca diarrea, sempre que no es canviï bruscament la dieta, que s’ofereixi en quantitats moderades i l’animal disposi de palla de qualitat. - Pinso de qualitat: a partir dels quatre mesos l’animal ja no creixerà gaire més. Des de llavors el pinso ha d’oferir-se de forma controlada, sigui només una hora al dia o en quantitats limitades. Si disposen de pinso tot el dia solen engreixar massa.
- Aigua: l’aigua neta ha d’estar permanentment disponible. Els abeuradors d’ampolla són els més adequats.
Precaucions
- Els animals joves i els recentment adquirits són molt sensibles als canvis bruscs de dieta. No canvieu mai bruscament la dieta, encara que sigui per millorar-la. Comenceu oferint petites quantitats dels aliments nous i aneu augmentant-les a poc a poc al llarg de diverses setmanes.
- Si voleu canviar de marca de pinso, comenceu barrejant-lo amb la marca anterior, augmentant a poc a poc la proporció del nou pinso.
- La fruita i el pa han d’oferir-se només ocasionalment i en petites quantitats.
- No se’ls han de donar llaminadures amb sucre.
El sobrepès i l’obesitat són la malaltia nutricional més comuna en gossos i gats. La gran diferència entre el sobrepès en mascotes i humans és que els animals no tenen la capacitat de controlar el seu pes. Depenen única i exclusivament del que els serveixi el seu amo. A partir de l’any edat és fonamental proporcionar-los la dieta recomanada per a la seva edat, espècie i raça. En cas contrari, els portarem al sobrepès, i d’aquí a l’obesitat.
Els calçots, com la resta de cebes, els alls i altres representants de la família de les liliàcies, que nosaltres mengem sense cap problema, 
Arriba Nadal i amb ell els ornaments, les compres, els llums, els retrobaments, les anades i tornades d’amics i familiars; els menjars copiosos, les copes de cava, els torrons, el fil musical continu dels centres comercials tronant al carrer… tots ells elements amb els quals nosaltres els humans, any rera ans convivim i anem integrant amb més o menys facilitat, però sabem realment com viuen les nostres mascotes tots aquests canvis? Quins perills comporten per a ells? Què hem de tenir en compte perquè aquestes siguin de debò festes felices i segures per a tots?
Els gats i gossos esterilitzats són més propensos a engreixar, ja que l’esterilització comporta canvis hormonals que afecten el metabolisme. Encara que esterilitzar a les nostres mascotes és beneficiós per a elles, perquè millora la seva qualitat de vida i prevé problemes de salut com tumors de mama o testicles, infeccions d’úter i problemes de conducta, hem de tenir en compte els efectes derivats. En el cas dels gats, als problemes de pes se suma la propensió a què es formin càlculs i cristalls en l’orina.
