Intoxicacions per plantes ornamentals

Intoxicacions casolanes en animals domèstics. Quarta part

Un alt percentatge de plantes ornamentals són potencialment tòxiques per als animals de companyia. En alguns casos, el simple contacte amb elles pot ocasionar reaccions en la pell, i en d’altres la intoxicació es produeix en ingerir-les, amb conseqüències molt diverses: des de urticàries a trastorns gastrointestinals o fins i tot problemes neurològics, respiratoris o cardíacs.

Encara que sovint els efectes passen als pocs dies, una intoxicació severa pot ser fatal per al nostre millor amic. La perillositat dels efectes depèn de qüestions diverses, com la dosi, l’espècie, la grandària de l’animal, l’edat o l’estat previ de salut.

Les toxines poden trobar-se en les fulles, tiges, flors o fruits, i poden estar sempre presents a la planta o aparèixer només en algunes èpoques de l’any, com la Poinsettia o flor de Pasqua.

Convé informar-se abans d’adquirir una planta per a la decoració de la llar i anar amb compte durant els passeigs per evitar que les nostres mascotes es freguin o empassin plantes que no coneguem. Cal vigilar especialment els cadells, que ho roseguen tot i són més inconscients amb el que es fiquen en la boca.

Davant qualsevol símptoma d’intoxicació, com a vòmits o desorientació, consulteu el veterinari abans de fer res, donat que el tractament pot variar en funció de la toxina, raça de l’animal i altres variables. Si podeu, porteu una foto o una mostra de la planta per poder identificar-la i aplicar més ràpid el tractament adequat.

És tal la varietat de plantes que poden resultar tòxiques per a les mascotes que seria complicat esmentar-les totes aquí, per la qual cosa que hem fet una selecció de les que creiem que poden trobar-se més fàcilment al nostre entorn. Per a informació més detallada sobre aquestes i altres plantes perilloses, consulteu la bibliografia al final d’aquest article.

1. Alocàsia (Alocasia cucullata): l’alocàsia deu la seva toxicitat als cristalls d’oxalat de calci, que la fan molt irritant tant per contacte (pell i ulls) com en ingerir-la (edemes, inflamacions i congestió).
2. Aucuba (Aucuba japonica): l’efecte més comú són els problemes gastrointestinals. A grans dosis, dóna com a resultat problemes neurològics (tremolors, espasmes, desorientació), dificultat per respirar i alteració del ritme cardíac. Pot arribar a provocar hemorràgies internes i danys en fetge i ronyons, de vegades mortals.
3. Baladre (Nerium oleander L.): per contacte, pot causar reaccions en la pell; ingerit, dóna lloc a problemes digestius i vòmits, i en les situacions més greus trastorns respiratoris i cardíacs, que podrien ser fatals.
4. Cica o sagú del Japó (Cycas revoluta): les ciques són especialment perilloses, en tant que són mortals en un 50-75% de casos; poden provocar danys gastrointestinals, hemorràgies internes, problemes neurològics i fallada hepàtica. És tòxica tota la planta, i sobretot les llavors.
5. Caladi o papagai (Caladium bicolor): també és tòxica tota la planta, i molt irritant a causa dels oxalats de calci. Com l’alocàsia, a part d’irritar la pell i els ulls al contacte, internament causa també edemes, inflamacions i congestió.
6. Crisantem i piretre (Chrysanthemum Leucanthemum i Chrysanthemum cinerariiaefolium, respectivament): la seva venda està prohibida a Espanya des del 2004 (BOE), per la qual cosa ja no s’hauria de trobar amb gaire freqüència. Són tòxics sobretot per als gats, i menys per als gossos. Poden provocar dermatitis, gastritis i problemes de coordinació.
7. Dieffenbàquia (Dieffenbachia exòtica): és una altra de les plantes que conté oxalats, per la qual cosa pot provocar irritació de la gola, estómac i intestins, inflamacions, i de forma tòpica dermatitis i conjuntivitis. A causa de la inflamació pot donar lloc també a problemes respiratoris i de cor.
8. Filodendre (Philodendron): la seva toxicitat es deu també a l’oxalat de calci, per la qual cosa té els mateixos efectes que la diefenbàquia, el caladi o l’alocàsia, entre d’altres.
9. Grèvol (Ilex aquifolium): la intoxicació per fulles o fruits de grèvol és una de les més freqüents en animals a l’àrea mediterrània. Provoca irritació estomacal i intestinal, amb vòmits, diarrea i baveig. En altes dosis pot reduir el ritme cardíac i portar al coma o fins i tot la mort.
10. Heura (Hedera helix): en el cas de l’heura, la part més tòxica són els fruits, i en menor mesura les fulles. Pot ocasionar problemes digestius i afectar també el sistema nerviós, amb espasmes i tremolors. En grans quantitats, podria arribar a ser fatal.
11. Jacint (Hyacynthus): és tòxic el bulb, que en ser ingerit afecta sobretot el sistema digestiu. El resultat més comú són vòmits i diarrea, i de vegades convulsions i taquicàrdies.
12. Lantana, caputxina, tomateta amb ou o bandera espanyola (Lantana camara): les fulles i els fruits verds són altament perillosos per a les mascotes. El mer contacte és molt irritant i pot causar dermatitis i inflamacions severes, amb dificultats per empassar i respirar. A més, contenen una toxina que fins i tot en dosis baixes pot paralitzar el sistema biliar i conduir a una fallada hepàtica.
13. Lliri (Lilium): no és mortal en general, però sí provoca problemes gastrointestinals i en els casos més greus hemorràgies internes.
14. Marihuana o cànnabis (Cannabis sativa): atès que les mascotes són més petites que les persones, el cànnabis els afecta més. Poden experimentar molèsties digestives, alteracions cardíaques, desorientació, tremolors i depressió o canvis bruscs d’humor. S’han donat alguns casos de mort per cànnabis, encara que no és freqüent.
15. Monstera o fulla foradada (Monstera Adansoni): igual que diverses altres plantes d’aquesta llista, conté oxalat de calci, que es troba en fulles, tiges i flors. Els fruits no són verinosos, però la resta de la planta sí, i molt. Produeix irritació severa, amb repercussions en la pell, boca i òrgans digestius, i inflamacions que poden arribar a causar serioses dificultats per respirar i fins i tot parada cardíaca.
16. Narcís (Narcissus): la intoxicació per narcís, com en el cas del jacint, es produeix sobretot si la mascota s’empassa el bulb de la planta. Els efectes també són similars: trastorns gastrointestinals, tremolors i, en els casos més greus, convulsions i alteracions del ritme cardíac.
17. Ponsètia o flor de pasqua (Euphoribia pulcherrimia): la flor de pasqua conté una saba molt verinosa per a algunes espècies animals. Els més vulnerables són els cadells, perquè són més inconscients amb el que mengen i el seu organisme és més delicat. En dosis baixes, provoca vòmits, diarrees i baveig. En dosis altes, les mascotes poden experimentar tremolors i deliris, i en els casos més extrems, coma i mort per fallada multiorgànica, però és infreqüent. Per contacte, també pot provocar irritació i inflamació en pell i ulls.
18. Potos (Epipremnum aureum): és de tipus similar a l’heura, i provoca reaccions semblants, que poden anar des de molèsties digestives a problemes neurològics greus i fins i tot la mort.
19. Rododendre o azalea (Rhododendron): en les azalees la toxina es troba en les fulles i el nèctar de les flors. Causa problemes gàstrics i respiratoris, i pot arribar a ser mortal.
20. Savina de muntanya (Juniperus savina): és molt perillosa per a femelles embarassades, perquè té propietats abortives, i en general pot causar lesions en els ronyons i aparell digestiu. És també irritant per a pell i ulls.

Enllaços d’interès

• Gemfe. Los peligros ocultos de las plantas. ISFM, s.a.
• Base de datos de plantas tóxicas para animales de granja ((en anglès) de la Universitat de Cornell, que inclou dades sobre gossos, gats i conills.
• Guitart, Raimon. Tóxicos: los enemigos de la vida (UAB, 2014), disponible gratis en pdf, o en venda en format formato epub i paper. És un llibre de caràcter general sobre productes tòxics utilitzats per la humanitat, i no tracta específicament sobre plantes.