Tenim la sort de viure en una ciutat on no falten llocs per anar a estirar les cames, amb gossos o sense. Comptem amb un nucli urbà força net i cuidat, una rambla ben polida, unes quantes places i una agradable zona reservada als vianants. Hi ha dies i hores, però, on val més no apropar-s’hi si no volem que els gossos s’estressin amb els cotxets, patinets i gent a peu que va distreta amb la bona companyia i no para atenció al que passa a nivell de la canyella.
El millor de Sant Cugat, per als gossos, són els parcs: Collserola, la Pollancreda, el Ramon Barnils, els jardins del Monestir, Can Vernet i Volpelleres, el Parc de Víctor Català, el Parc Central… Cadascun té el seu caràcter, cultura i sospitosos habituals.
No estaríem complint el nostre deute, tanmateix, si no us recordéssim que hi ha unes ordenances municipals d’obligat compliment. A tots els espais públics els gossos han de passejar sempre amb corretja, excepte als “espais de socialització” habilitats per l’ajuntament (altrament coneguts com parcs de gossos, pipicans o correcans). Si el nostre gos és considerat PPP, a més a més han de portar sempre morriol fins i tot a dins d’aquests espais. Està prohibit que els gossos entrin a les zones de joc dels infants. De fet, no s’hi haurien d’apropar a menys de 5 metres. També és obligatori — i un deure ciutadà — recollir les caques a tot arreu (també a la gespa, que hi juguen els nens i les famílies hi van a fer picnics!).
Aquesta darrera part és la més fàcil de complir. Recollir caques… si no estàs disposat a fer-ho, no tinguis gos. Però privar-lo d’una bona correguda pel parc, sense corretja, ja costa més! Només sapigueu que si els deixeu solts i us enxampa la policia urbana, us pot caure una bona multa.
Consells generals per a la socialització
L’ideal és que els gossos es trobin amb altres gossos de la mateixa edat i mida, per poder interaccionar de la manera que els vingui més de gust. Els cadells volen saludar tot el que es mogui, jugar i rebolcar-se amb els altres. Els grans sovint en tenen prou d’ensumar-se una mica i córrer més aviat a la seva bola. Depèn de la personalitat de cadascun i ningú no els coneix millor que nosaltres per saber com es comporten amb altres animals.
De la mateixa manera, hem de ser previnguts a l’hora d’apropar-nos amb el nostre gos a un que no coneguem, especialment si anem amb un cadell molt entusiasta o si els gossos són de mides molt diferents. Un gos gros, o un de mitjà molt energètic, pot fer mal fàcilment a un de petit simplement jugant. Això complica força la vida als propietaris de gossos petits que volen que es socialitzi i s’ho passi bé: cal trobar el lloc i la franja horària més propícia per a que així sigui (si és que es disposa de temps per escollir).
Els pipicans de Sant Cugat
A data d’avui a Sant Cugat hi ha tres espais de socialització per a gossos, que són recintes tancats on es poden deixar anar els animals perquè corrin i juguin. Tots tenen una zona d’esbarjo general i un o dos tancats més reduïts per a gossos de mida petita. El problema principal d’aquestes zones per a gossos petits és que no hi ha prou espai per córrer (ni fer pràcticament res). A molts gossos mini també els agrada fer carreres!
Pipican del Pont de Can Vernet
Es troba al costat de l’Avinguda de Can Vullpalleres, a tocar de la riera de Sant Cugat. Va ser el primer a construir-se i, fins ara, el millor. Té desnivells, gespa, arbres, zones d’ombra i una font per hidratar els animals després de fer una bona repassada al circuit. Deu de voltar els 1.000 m2, pel que no és el més gran però sí el que ofereix més possibilitats d’interacció amb l’entorn.
Com que tampoc no és una gran extensió, és freqüent que a dins hi hagi gossos mitjans (15-30 Kg) i a fora, a l’espai obert de davant del pont, gossos més grans.
Pipican de Víctor Català
Es troba al Parc de Víctor Català, just al costat de l’estació de Volpelleres dels FGC. Es va construir el 2015, pel que ara per ara és un tros de terra de 1.088 m2 més aviat desolat. Haurem d’esperar uns anys perquè els arbres facin ombra. És un terreny pla, amb una llevíssima inclinació, amb dos cercats per a gossos petits. Té uns quants bancs i poca cosa més. En contra té també la proximitat de la via del tren, que pot posar nerviosos alguns animals.
Pipican del Parc de la Pollancreda
Té 1.362 m2, pel que és el més gran dels tres si no anem errats. Es troba a prop de la rotonda entre la Rambla del Celler i la Carretera de Cerdanyola, tocant el Camí de Can Calders. Es va construir al mateix temps que el de l’estació de Volpelleres, de manera que la situació actual no és gaire diferent. Té la fortuna de llindar amb un edifici que li fa una mica de ombra. Ara per ara es veuen més gossos a fora que a dins.
