Les estadístiques manen. Els gats van guanyant terreny com a mascotes a les nostres ciutats. Les vivendes petites i el ritme de les nostres vides laborals i socials fan que, avui en dia, a aquells que ens agrada compartir espai i temps amb un company pelut ens sedueixi molt la idea de l’animal independent i que no hem de treure a passejar. Però, més enllà d’aquestes dues afirmacions, tenim clar qui són els gats? Sabem quines son les seves necessitats reals? Els agrada a ells la companyia? Encara els tractem com a gossos petits?
En definitiva, estimem els gats pel que són o pel que creiem que són?
Orígens de la domesticació del gat
És difícil determinar en quin moment de la història es van domesticar els gats. Possiblement fos conseqüència dels primers assentaments agraris de l’home. Amb l’agricultura van venir els excedents i l’emmagatzematge de gra… i darrere el gra, els ratolins… i darrere els ratolins, els gats.
Amb els egipcis els gats esdevenen reencarnacions del déu Ra i la deessa Balt, pel que els felins domèstics adquireixen un posicionament social i religiós molt important. A Egipte, doncs, s’inicia una lenta expansió i domesticació, molt posterior a la dels gossos, que arriba fins als nostres dies. Ja tenim un primer fet diferencial.
I és des d’aquí que hem de començar a entendre els gats, no des de la comparació amb els gossos. Tenen els seus propis hàbits alimentaris, reproductius i socials, que hem de conèixer per poder gaudir de la mútua companyia.
Característiques i necessitats dels gats
El gat (felis silvestris catus) és un mamífer carnívor de costums caçadors, molt habilidós, més aviat solitari i d’activitat crepuscular.
Per tal que el nostre gat es trobi el millor possible, hauríem d’intentar posar-nos a la seva pell, és a dir: facilitar que desenvolupi totes aquelles habilitats i comportaments que tindria de manera natural. Només així minimitzarem el famós —i realment poc entès— estrés felí.
Hi ha un seguit de punts clau que heu de tenir en compte per fer feliç el vostre gat:
- Han de tenir sempre un lloc on es sentin a resguard si pensen que hi ha alguna amenaça o simplement volen que els deixin en pau. Aquest lloc pot ser el transportí, una caixa, una caseta…
- Han de poder desenvolupar el seus instints caçadors. Els gats de casa amb jardí han de poder sortir i entrar per gateres. Així són completament feliços. Parleu amb el vostre veterinari i us explicarà quina és la pauta de vacunes més adient per a aquests gats, ja que és lleugerament diferent que si el nostre gat viu a un pis i no pot tenir contacte amb altres gats.
- Han de poder compartir espais de relació i interacció amb els humans de casa. Dediqueu-los una estoneta de carícies i jocs. Tots dos ho agraïreu i es reforçarà el vostre vincle.
- Han de poder entrenar el sentit de l’olfacte, que per a ells és molt important. Si obriu una llauneta en un extrem de la casa, apareixerà ràpid encara que sigui ben lluny!
- Han de tenir diferents àrees on poder accedir a:
- Subministre d’aigua a dojo (millor si és una font per a gats: els encanta i els estimula a beure).
- El menjar millor en diferents formats: humit i en diferents textures, a més a més del pinso sec. Millor que estigui repartit per diverses zones de la casa, fins i tot en zones altes. Així afavorim la conducta depredadora.
- Zones de rascat d’ungles.
- Zones de joc (circuits, pilotes petites, ratolins mecànics).
- Zones de descans i son.
- El nivell de confort ambiental d’un gat és fonamental per al seu estat de salut. Cal que visiti el veterinari, però només el mínim necessari. Aquestes visites són estressants per al gat, per a vosaltres i per al veterinari, que en té prou de veure els seus pacients un parell de cops l’any per assegurar-se que estan sans i feliços!
- Per al manteniment de la seva salut, és important que feu cas dels consells del vostre veterinari:
- Les desparasitacions internes i externes s’han de fer de manera regular.
- Una bona elecció de l’alimentació, adequada a la seva fase de desenvolupament, estat de salut i nivell d’activitat, és bàsica. Ells, com nosaltres, són el que mengen!
- Si ja teniu un gat, informeu-vos bé abans d’agafar-ne un altre. Si el vostre gat ha viscut sempre sol a casa, malgrat que nosaltres (com a éssers socials que som) pensem que ha arribat el moment de facilitar-li un company o companya, potser ell no pensa el mateix. Recordeu que qualsevol canvi per a ells és difícil d’assimilar. Si finalment decidiu introduir un nou felí, consulteu el vostre veterinari, que us explicarà quines son les millors pautes per fer-ho sense que ningú en surti perjudicat.
- A mesura que es fan grans s’incrementa la possibilitat que pateixin malalties associades a l’edat, com l’artrosi, que poden provocar dolor. En això també són especials i ho manifesten de manera ben diferent a un gos: disminueixen l’activitat, deixen d’empolainar-se, es tornen malcarats… Estigueu ben atents i consulteu el seu doctor!
- Els encanten les alçades: des d’una prestatgeria es veu i controla tot, i se senten segurs. És com estar pujat a un arbre!
Feliç i felina convivència… Miarramiau!
Més informació sobre gats a:
Els gats són una de les espècies animals que s’han domesticat més recentment en la història de la humanitat, i fins i tot hi ha qui opina que no els hem domesticat en absolut. Són animals de costums, independents, territorials i inquisitius, amos de si mateixos i del seu entorn.
Segur que molts de vosaltres, com a propietaris de gats, us heu vist alguna vegada en la situació d’haver de ficar-lo en el transportí. I segur també que a molts de vosaltres us resulta una situació, com a poc, no gaire agradable.
