Els calçots, com la resta de cebes, els alls i altres representants de la família de les liliàcies, que nosaltres mengem sense cap problema, poden resultar tòxics i fins i tot letals per a molts animals domèstics, entre ells els gossos i gats.
Per què són tòxics?
Aquest tipus d’aliments poden provocar toxicitat en qualsevol de les seves formes (crus, deshidratats o bullits) a causa d’uns components anomenats tiosulfats. Els tiosulfats oxiden els glòbuls vermells i provoquen la seva ruptura. A conseqüència d’això, els teixits interns no reben prou oxigen. És el que anomenem una anèmia hemolítica, que pot tenir efectes hematològics i clínics severs.
Els gossos i gats són altament susceptibles a intoxicar-se amb els calçots perquè els provoquen danys a partir de dosis molt baixes (5 gr/kg en gats i 15-30 gr/kg en gossos).
Com puc saber si la meva mascota s’ha intoxicat amb calçots?
Els símptomes més habituals d’intoxicació per cebes o calçots són:
- vòmits
- anorèxia (deixen de menjar)
- taquicàrdia
- increment de la freqüència respiratòria
- mucoses pàl·lides
- orina amb sang
Què he de fer si crec que el meu animal ha menjat calçots o cebes?
Si sospiteu que s’ha produït una intoxicació per ceba o calçots, aneu immediatament al veterinari. Els vòmits i la diarrea poden ser immediats, però la resta de símptomes apareixen, habitualment, entre un i quatre dies després de la ingestió.
És per això que cal fer front a la intoxicació des del principi, ja que si no es tracta a temps pot arribar a ser letal. La destrucció de glòbuls vermells és més ràpida que la capacitat de l’animal de fabricar-ne de nous.
Quin tractament rebrà la meva mascota en cas que s’intoxiqui amb calçots?
Donat que no cal gran quantitat de ceba o calçots crus per provocar una intoxicació, pot ser útil provocar el vòmit en la primera hora després que els hagi menjat, encara que l’animal no mostri símptomes.
Les intoxicacions lleus es solen resoldre espontàniament o amb suplements de vitamina C i E, però en casos més severs el tractament consisteix en oxigenoteràpia, fluïdoteràpia i, fins i tot, transfusió de sang.
