Esteu decidits a comprar un cadell i ja heu triat la raça? Assegureu-vos primer que aquesta és la raça que més s’adapta al vostre estil de vida. Si compreu un cadell, a més, vol dir que esteu disposats a armar-vos de paciència per donar-li una bona educació: serà petit, encantador i també salvatge. De debò n’esteu segurs? Llavors és el moment de buscar on comprar el gos dels vostres somnis.

Si no voleu ser víctimes del tràfic de gossos i de les moltes estafes que poblen aquest mercat, us heu d’informar bé abans.

Quins requisits hauria de complir el cadell?

Perquè el cadell estigui sa física i mentalment, en primer lloc no ha de ser mai mai menor de dos mesos d’edat. L’ideal és comprar-ho quan té de dos i mig a tres mesos d’edat. És el moment en què estan preparats per separar-se de la mare i iniciar el seu propi camí.

El caràcter i personalitat que tingui els compartireu durant tots els seus anys de vida. Una part del caràcter estarà formada pels seus gens, una altra per les experiències viscudes i una altra per l’educació que vosaltres li proporcioneu. Tan important com que compleixi amb els requisits morfològics és que s’hagi criat en un ambient sa a tots els nivells.

Per això, si no voleu haver de lamentar-vos, heu de triar bé. Moltes vegades, quan es tracta de comprar un cadell el sentit comú desapareix!

És important recordar que és tan vàlid adoptar com comprar a un bon criador. En aquest article ens centrarem en la compra, però en refugis i protectores també es poden trobar cadells, de vegades fins i tot de raça.

Amb què ens trobarem allà a fora?

Criadors minoristes i criadors professionals

Per als criadors minoristes la cria no és la seva principal font d’ingressos. Acostumen a criar poques races: l’habitual és d’una a tres. Normalment tenen poques camades i es preocupen per tenir cadells de qualitat, en tractar-se d’una cria que podríem dir més familiar.

La majoria tenen passió per les races que crien. Els animals estan cuidats, socialitzats i compleixen amb els controls veterinaris necessaris. Solen anar a exposicions.

Els criadors professionals fan de la cria el seu mode de vida. Compleixen amb els requisits legals i tots els seus exemplars haurien de tenir pedigree. En el moment de la compra, han d’estar inscrits en el LOE (Libro de Orígenes Español).

El criador majorista hauria de tenir molts punts en comú amb el minorista. Tenen un major nombre d’exemplars i cadells, encara que el nombre de races tampoc serà excessiu. Els animals estan cuidats i les instal·lacions seran les adequades per al seu benestar. També solen assistir a exposicions canines.

No per ser un criador comercial s’és un mal criador, i viceversa. Tot depèn del tipus de persona que ho faci i de com tingui els seus exemplars. Per tant, ens hem d’informar bé i buscar un criador responsable que estimi la seva raça/es i els seus exemplars, que tingui amplis coneixements de la raça/es, que s’interessi i ens faci preguntes sobre el futur del cadell i fins i tot que pugui negar-se a vendre’l si creu que la llar no és l’adequada. És a dir, que no es limiti a agafar els diners i donar-nos el cadell sense més.

El cadell ha de tenir totes les garanties, amb la seva cartilla sanitària en regla i, davant de qualsevol problema, la possibilitat de reclamar.

L’ideal és anar a veure el lloc, veure tota la camada amb la seva mare i observar com interaccionen entre ells i amb el criador. Això ens donarà una idea de si és el que estem buscant. Un bon criador no només no es negarà al què li visitem, sinó que estarà encantat que ho fem. És important que ens generi confiança i ens permeti fer-li totes les preguntes necessàries, perquè el normal és que ell també ens en faci a nosaltres.

Granges i criaders multi-raça

En la banda oposada als bons criadors hi ha les “granges de cadells”, per anomenar-les d’alguna manera. Aquest nom “idíl·lic” fa referència a uns llocs infernals on es crien gossos de forma massiva i l’únic objectiu dels quals és el lucre. Aquest tipus de granges es troben, sobretot, a Europa de l’Est, però això no significa que no hi hagi allà criadors ètics i professionals.

A les granges de cadells les mares donen a llum una vegada i una altra, des del primer zel, amuntegades en unes gàbies brutes i insalubres, amb una alimentació deficient, sense afecte ni atenció veterinària. És a dir, pura explotació animal. Quan no poden criar més, són sacrificades. Els cadells se separen de la mare amb prou feines amb 20 dies i es venen el més aviat possible.

El cost dels cadells criats d’aquesta manera és irrisori, per les poques despeses que generen. Per aquest motiu Espanya forma part dels països que importen gossos d’aquests llocs.

Els gossets que vénen d’aquestes granges es transporten en camions amb els papers falsificats, perquè puguin viatjar (a la UE és obligatori que hagin fet els tres mesos i tinguin les vacunes corresponents).

Durant el viatge es calcula que en moren un cinquanta per cent, ja sigui per malaltia, desnutrició, amuntegament o fred. Els supervivents, molts d’ells malalts, es vendran en tendes i per internet. Seran cadells mal socialitzats, tristos, amb malalties subjacents o ja evidents i que, al cap i a la fi, tampoc compliran amb les expectatives com a raça ni de comportament.

Com el negoci de la venda de cadells mou molts diners, al nostre país ja existeixen granges de cadells que s’identifiquen normalment amb el nom de “criadors multi-raça“. Vénen a ser el mateix: fàbriques de gossos on crien de tot en les mateixes condicions que les granges de què parlàvem. I molts, per desgràcia, són legals.

Un gran nombre de tendes es proveeixen d’aquests gossets, tant nacionals com importats. Juguen amb el “factor aparador” i la compra compulsiva. Una vegada adquirit, quan la família es percata que té un cadell malalt, ja existeix un vincle afectiu important.

Cria en domicilis particulars

Aquest tipus de criadors pot ser que siguin persones responsables. També pot ser, tanmateix, que estiguin explotant els animals. Animals que un dia van adquirir com a gossos de companyia i després van veure com un bon negoci, venent cadells de sotamà. En qualsevol dels casos, segons la nostra legislació actual aquesta cria no és legal. Està prohibida la venda entre particulars.

Senyals d’alerta

La majoria de les “gangues” que hi ha per internet provenen d’aquesta cria particular i de gossos de granges, per no parlar de les estafes: venen un gosset inexistent i es queden amb els nostres diners. Duros a quatre pessetes no n’hi ha, pel que heu de desconfiar de les ofertes: un gos no té període de liquidació, i criar un cadell que compleixi amb els requisits de la seva raça i estigui sa i equilibrat implica dedicació, temps i diners.

Fer-se amb un d’aquests cadells, aparentment més barats, sortirà al final més car, tant econòmicament (visites al veterinari, ingressos hospitalaris, etòlegs…) com des del punt de vista emocional. Si no tenim les coses molt clares pot ser que, al cap del temps, no ens vegem capacitats per seguir tenint-lo a casa. El cadell començarà el seu pelegrinatge de mà en mà i alguns d’ells, en el pitjor dels casos, seran fins i tot abandonats.

Com menys demanda tinguin aquests falsos criadors, menys motius tindran per existir i menys gossos passaran per aquest calvari. És a les nostres mans.

Hem de desconfiar si:

• Hi ha poca transparència i no ens donen cap informació sobre els pares del cadell
• Els gossos són molt barats, sobretot per internet (a les tendes aquests mateixos gossos no són tan econòmics).
• El criador no mostra cap tipus d’interès per nosaltres ni pel futur del cadell
• No ens ensenyen els documents del cadell (cartilla sanitària ni passaport)
• El cadell no té microxip o aquest no està correctament associat al seu passaport i/o cartilla sanitària, que han d’estar degudament emplenats per un veterinari col·legiat

Llavors, on anar?

Tant per trobar bons criadors com per fugir dels anuncis classificats i les estafes que poblen la xarxa, internet està ben com a primer pas. Després hauríem d’acudir sempre a les societats canines oficials (Real Sociedad Canina de España i Unió Cinòfila de Catalunya). Ells us podran recomanar un bon criador i/o club de raça si n’hi hagués.

Una vegada estigui el cadell a casa, prepareu llapis i paper: apunteu com fa les caques, quina actitud té, com menja, què tal dorm, i tots els dubtes que se us puguin presentar. No dubteu a visitar al vostre veterinari de confiança. Ell us assessorarà sobre com cuidar i educar a la vostra petita fera.