La malaltia renal és una patologia freqüent en gossos i gats, sobretot quan es fan grans. Es pot produir a conseqüència d’un problema puntual, més o menys agut però reversible, o pot tractar-se d’un procés que persisteix o empitjora al llarg del temps. Parlem llavors de malaltia renal crònica (MRC).
Si bé els gats són els que pateixen MRC amb més freqüència, els gossos no n’estan exempts.
Què és la malaltia renal crònica (MRC)?
El terme “malaltia renal” fa referència a una fallada en el funcionament dels ronyons. Pot tractar-se tant d’una insuficiència renal, on els ronyons comencen a no funcionar bé, o d’una fallada renal, on el 75% de les unitats funcionals renals (nefrones) no funcionen en absolut. La malaltia renal es considera crònica quan persisteix al llarg del temps (més de dos o tres mesos).
L’MRC pot estar provocada per múltiples causes:
- malalties renals de caràcter familiar o congènit (associades a la raça o família)
- malalties infeccioses (des de simples infeccions d’orina a leishmaniosi)
- cristalls o “pedres” (urolits) en orina i/o bufeta
- intoxicacions
- malalties de caràcter metabòlic
- neoplàsies
- efectes d’alguns fàrmacs
Els signes que ens poden fer sospitar que al nostre gos no li funcionen bé els ronyons són:
- que begui i orini més (ja sigui amb més freqüència o més quantitat)
- que se li “escapi” el pipí
- que estigui inapetent
- que es mostri més o menys endormiscat
Quan s’instaura una malaltia renal, els ronyons no realitzen correctament el procés de filtrat o “neteja” de l’organisme (funció que comparteixen amb el fetge). En conseqüència, certes substàncies de rebuig s’acumularan en sang en lloc d’eliminar-se per l’orina.
Per això, el primer que farà el vostre veterinari, després d’explorar exhaustivament el gos i fer-vos moltes preguntes, és una anàlisi d’orina i una de sang. D’aquesta manera es podrà confirmar o no si es tracta d’una malaltia renal i, en cas que sí, determinar en quin estadi de la malaltia es troba l’animal.
Tractament de la malaltia renal crònica
La IRIS distingeix diferents estadis en l’evolució de la malaltia. En funció de l’estadi en què es trobi el vostre gos, el veterinari us pot recomanar més proves diagnòstiques (analítiques, medició de la pressió arterial, ecografies o d’altres) i diferents opcions de tractament.
La dieta és clau en gairebé tots els casos. Per tant, probablement el veterinari us dirà que convé canviar la seva alimentació per una d’especifica per a aquest tipus de patologia.
En tractar-se d’un procés crònic, els controls periòdics del pacient són fonamentals perquè l’evolució sigui la millor possible en cada cas concret. D’aquesta manera, el veterinari podrà anar ajustant el tractament si no dóna els resultats esperats o si es produeix algun canvi. L’MRC, com la seva indica, no es cura, però amb les atencions adequades sí es pot millorar la qualitat de vida del gos.
