Adoptar és sempre una qüestió personal. Cadascú té les seves raons. Nosaltres, com a veterinaris, que tractem a molts animals i col·laborem amb diverses protectores, tenim també les nostres. Algunes d’elles probablement coincideixin amb les vostres.
Primera raó: l’amor als animals
Qui té una mascota (o cuida d’elles) ho fa per vocació, perquè li agraden els animals i en gaudeix. O hauria de ser així. Si no t’agraden, no els tinguis. Mai. No et compris un per tenir-lo de qualsevol manera o acabar abandonant-lo. Un animal a casa és un compromís per a tota la vida.
Si t’agraden però no estàs segur de tenir la disciplina per cuidar-ne tots els dies, fes la prova col·laborant amb una protectora. Vés a passejar-los, cuidar-los, alimentar-los, acompanyar-los al veterinari… Informa’t bé sobre tot el que implica tenir una mascota i, si encara vols fer-ho, adopta.
Si resulta que no és per a tu, hi ha moltes maneres de gaudir dels animals sense tenir-los a casa. Per exemple, pots seguir col·laborant amb la protectora.
Els animals també tenen molt amor per donar
Tenir una mascota dóna feina, és cert, però també moltes recompenses. Són els amics més fidels i constants, atents als nostres estats d’ànim, divertits si sabem jugar amb ells, afectuosos si ens deixem estimar. Si els marquem regles clares i proporcionem les distraccions adequades, no seran mai una molèstia. Al contrari.
Diversos estudis demostren que la gent que té mascotes és més feliç i té millor salut! Llegeix aquests articles i t’en convenceràs:
- 10 beneficios saludables de tener perro
- 21 razones por las que nunca te arrepentirás de tener perro
- Con gatos se vive más feliz
- Tener gato en casa nos hace la vida más feliz
Segona raó: tots els animals tenen dret a una vida digna
No hi ha peròs. No només els humans tenim drets. Independentment de l’espècie o raça, tots els animals tenen dret a viure en les condicions més adequades per a ells. Tenen dret a no malviure. Tenen dret a no ser maltractats.
Un hàmster pot viure en una gàbia; un gat o un gos no.
Un colom pot viure al carrer; un gat o un gos no.
Bé no, almenys.
Hi ha tants animals sense llar…
A Espanya s’abandonen de mitjana 400 gossos i gats al dia. Tenim el dubtós honor de ser el país número 1 en abandó a Europa. Això vol dir que molta gent es compra un gos sense pensar-s’ho prou.
Avís per a navegants: tots els cadells creixen, sense excepció, i tots els animals mengem, defequem, emmalaltim, envellim… Si no estàs disposat a cuidar-ne fins al final, compra’t un peluix.
De tots els animals que s’abandonen, només el 44% són adoptats. La resta romanen en refugis tota la seva vida o són sacrificats. A Sant Cugat pel que sembla estem més sensibilitzats (Diari de Sant Cugat), per la qual cosa la taxa d’abandó és més baixa que en altres localitats i la d’adopció, més alta. Tampoc sacrifiquem a les mascotes que no s’han adoptat al cap de cert temps, però això depèn de les regulacions municipals. No hi ha legislació nacional o autonòmica sobre l’eutanàsia, i encara són moltes les localitats on aquesta s’aplica.
No pensis que perquè a Sant Cugat no arriben a 50 els gossos acollits en refugis, no cal que t’impliquis. Hi ha més en molts altres llocs: Sabadell, Terrassa, Barcelona… per esmentar només alguns dels centres més grans.
Protectores d’animals a Sant Cugat
Qualsevol mascota està millor en una bona casa que en un refugi
Malgrat les millores dels últims anys i els molts esforços dels voluntaris que col·laboren amb les protectores d’animals, el nombre de gossos i gats que s’abandonen cada any és massa alt com per donar-los tot el que necessiten. Falta espai, falten aliments adequats per a cada situació, falten tractaments antiparasitaris, falten oportunitats de fer exercici i esplaiar-se amb regularitat… i amb tants que són, no hi ha mai prous “carinyus” per a cadascun.
En alguns casos, els animals arriben amb problemes de comportament i ni tan sols se’ls pot tenir al costat d’altres animals de la seva espècie. Com tampoc es compta amb els recursos humans per reeducar-los, i a més aquests processos requereixen temps, acaben aïllats en una gàbia. No són causes perdudes; només necessiten dedicació. Amb l’ajuda adequada, tots els animals són recuperables.
Tercera raó: no alimentar les fàbriques de cadells
Es compren massa mascotes, i quan hi ha demanda, hi ha producció. Es crien cadells com a botifarres i els que sobren, es tiren. Als criadors que crien cadells en massa se’ls anomena “fàbriques de cadells” (en anglès puppy mills). Maltracten les mares, mantenen mares i fills en condicions insalubres i sense control veterinari, deslleten els cadells massa aviat, i després els transporten com a gallines. Existeixen xarxes de tràfic de cadells que els introdueixen clandestinament a Espanya, sobretot des de l’Europa de l’Est.
Les probabilitats que un cadell procedent d’un mal criador tingui problemes de salut o de comportament són més altes que en el cas d’animals adoptats, donat que els animals dels refugis reben atenció veterinària constant. A més, quan tenen alguna malaltia, els responsables de les protectores avisen.
Si prefereixes comprar a adoptar, assegura’t que el criador no abusa dels animals, sigui seguint els consells de 20 Minutos, o consultant els llistats de criadors acreditats per les associacions canines oficials de cada comunitat autònoma. Aquestes societats tenen criteris estrictes de bones pràctiques per acceptar un criador en els seus registres.
Si adoptes, en comptes de comprar, poses el teu granet de sorra per reduir la criança massiva de mascotes.
D’altra banda, també hi ha molts cadells en refugis. Potser no són de raça, encara que també n’hi ha, però de tota manera està comprovat que els gossos mestissos tenen menys problemes de salut que els de pura raça.
Quarta raó: adoptar és més econòmic
Un gos o un gat de raça criats en condicions idònies costen com a poc 800 €. No et refiïs de les ofertes. Depenent de la raça, el preu pot pujar més encara.
Adoptar també té un cost, per cobrir l’esterilització, vacuna i tràmits burocràtics, però el preu oscil·la entre els 120 i 200 €. A més, adoptar té un valor social.
Cinquena raó: tots mereixem una segona oportunitat
Els animals que es troben en els refugis poden haver estat abandonats per molts motius diferents. El que tenen tots en comú és que no s’ho mereixien.
- Si es portaven malament a casa, la responsabilitat és de la família que no sabia com conviure amb ells i educar-los.
- Si van créixer i eren massa grans per al gust dels seus amos, són aquests els responsables per comprar un cadell sense pensar en el futur a mig termini.
- Si es van posar malalts i els propietaris no podien afrontar les despeses veterinàries, van ser aquests els qui no van preveure que un ésser viu pot tenir necessitats imprevistes.
- Si van envellir i ja no eren tan divertits, la culpa és d’els qui tracten un animal com si fos una joguina i un entreteniment personal.
- I encara que el motiu de l’abandó fos totalment legítim, l’animal no és responsable de les decisions d’altres.
Dóna’ls la segona oportunitat que tots, animals i humans, mereixem.
