Tenir conills a casa va a modes, com els hàmsters. Són peludets, orelluts, viuen més que els peixos de colors i donen menys feina que un gos o un gat. No obstant això, abans de comprar-ne un cal informar-se bé. Com qualsevol altre animal, el conill domèstic requereix atencions i cura: una alimentació completa i variada, exercici diari, manicura, vacunes…
Alimentació
Una dieta incorrecta és la principal causa de malaltia en els conills domèstics. L’error més extès és donar-los només pinso. Una dieta exclusivament a base de pinso és adequada per a un conill de granja, però no per a un conill que pot viure com a mascota de 5 a 7 anys.
La dieta del conill ha d’incloure:
- Fenc: a més de ser una font de fibra imprescindible per al conill, el fenc és un llit excel·lent que permet mantenir la higiene de la gàbia. Ha d’estar sempre disponible, molt especialment amb els conillets joves i acabats de deslletar (a partir d’un mes i mitg d’edat).
El fenc més adequat és el de flèum o gramínies.
També se’ls pot donar alfals sec, però en quantitats moderades.
- Verdures, fulles i herba fresques, en definitiva VERD!!: alfals; fulles de pastanaga, nap i remolatxa; col; bleda; escarola; api; enciam; espinacs; trèvol; brots d’ herba; dent de lleó; verdures silvestres. De tant en tant els podem donar hortalisses variades.
És fals que la verdura provoqui diarrea als conills, sempre que no es canviï bruscament la dieta i l’animal disposi de palla de qualitat.
Als conellets molt joves se’ls ha d’oferir quantitats petites de verdura, que anirem augmentant a poc a poc.
- Pinso de qualitat: el pinso ha de ser un granulat sense cereals afegits, perquè no els convenen. És preferible que siguin d’una marca empaquetada, amb un mínim d’un 16% de fibra o cel·lulosa i un màxim d’un 16% de proteïna. No recomanem els pinsos a granel.
A partir dels sis mesos el conill ja no creix més, per la qual cosa és millor començar a donar-li el pinso de forma racionada: una o dues cullaradetes al dia i prou. Si disposen de pinso tot el dia solen patir greus problemes de dents i sobrepès.
- Aigua neta disponible a totes hores: el millor per a això són sempre els abeuradors d’ampolla.
Important
- No els doneu mai pa, llaminadures amb sucres ni altres aliments que no siguin els esmentats amunt.
- Els conills necessiten fibra. Està demostrat que l’absència de fibra en la dieta afavoreix la formació de boles de pèl a l’estómac. Aquestes boles poden causar problemes de salut molt greus.
- Mai canvieu bruscament la dieta del vostre conill, ni que sigui per millorar-la. Els conills joves i els racabats d’adquirir, especialment, són molt sensibles als canvis bruscs de dieta. Comenceu oferint petites quantitats dels aliments nous i aneu augmentant-les a poc a poc al llarg de diverses setmanes.
De la mateixa manera, si canvieu de marca de pinso comenceu barrejant-lo amb la marca anterior i augmenteu a poc a poc la proporció del nou pinso.
Hàbitat del conill domèstic
Els conills necessiten espai per moure’s. La gàbia, per tant, ha de ser el més àmplia possible. A més, necessiten sortir de la gàbia almenys 2 hores al dia per fer exercici. Quan els tragueu (per casa), vigileu-los perquè no pateixin accidents (caigudes, cables elèctrics, trobades sorpresa amb gossos o gats…).
Recordeu que són rosegadors i esmunyedissos: si els deixeu anar al jardí, les possibilitats que s’escapin augmenten. No us enganyeu: són animals domèstics; no estan preparats per a la vida en la natura.
Com a llit de la gàbia, poseu-los fenc o palla. Podeu afegir una mica de terra per a gats sota el fenc, però mai com a únic substrat per al sòl de la gàbia. Compte amb els encenalls de fusta, perquè alguns tipus poden provocar irritacions oculars i respiratòries. Tampoc s’han d’utilitzar cotó ni fibres artificials com a material de niu.
Temperatura de l’ambient
Els conills són especialment sensibles als cops de calor. Hem d’evitar deixar-los exposats al sol durant massa temps o dins d’un vehicle sense ventilació.
Cura de les dents
Les dents dels conills estan creixent i desgastant-se contínuament. Si aquest equilibri es trenca es pot produir un sobrecreixement de les dents. Unes dents massa llargues li causaran problemes per menjar, així com ferides i infeccions a la boca.
Per a un desgast adequat de la dentadura el més important és oferir una dieta correcta, amb fibra i verdures. Podem posar-los també pa integral sec, tronquets d’arbres fruiters o ossos secs perquè els roseguin.
Amb tot, el sobrecreixement de les dents pot ser degut també a causes congènites. En aquests casos, el sobrecreixement pot aparèixer encara que l’alimentació i el maneig siguin adequats.
Tallar les ungles
Convé tallar-los les ungles als conills amb regularitat. Si estan massa llargues, poden fer-se mal ells i fer-nos-en a nosaltres.
Per subjectar-los, el millor és fer-ho amb una mà sota el pit i una altra entre les potes posteriors (sense engrapar-les). Mai els agafem de les orelles o només de les potes posteriors. Una manipulació incorrecta pot provocar traumatismes espinals o fractures de les potes.
No cal preocupar-se…
- Durant l’època reproductiva (primavera i estiu) algunes femelles es poden arrencar el pèl dels flancs o l’abdomen per formar una espècie de niu. És un comportament normal.
- L’orina del conill pot presentar un color ataronjat o vermellós a causa dels pigments presents en la dieta. No s’ha de confondre aquesta coloració amb la presència de sang en l’orina.
Atencions veterinàries
És recomanable portar el conill a un veterinari especialitzat almenys un cop l’any, per a un examen complet.
Depenent de l’estat de cada animal, és possible que l’especialista recomani vacunar-lo contra la mixomatosis o contra la malaltia vírica hemorrágica.
Esterilització
Quan els mascles arriben a la pubertat de vegades es tornen una miqueta agressius. La castració pot ajudar a reduir o eliminar l’agressivitat.
En femelles, es recomana esterilitzar-les abans dels 3 anys d’edat. En el seu cas, l’esterilització redueix de forma significativa el risc que desenvolupin tumors en l’aparell reproductor.
El conill no menja
Si un conill deixa de menjar durant més de dos dies, la situació pot esdevenir irreversible. No espereu tant de temps per portar-lo al veterinari.
Article basat en un curs del nostre col·laborador Jordi Jiménez.
