Fotografia de John H. Ghent, USDA Forest Service, Bugwood.org, sota llicència CC BY 3.0
La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un tipus d’eruga. Està considerada una de les plagues més importants per als pins mediterranis, tot i que també pot afectar altres arbres. El seu nom és degut a la característica manera que tenen de desplaçar-se dels arbres al terra durant l’etapa migratòria.
A banda dels danys ocasionats als arbres, la processionària del pi pot provocar problemes de salut a humans i animals (gats, gossos i fures), a causa d’una reacció al·lèrgica als seus pèls urticants (vegeu “Cada oruga procesionaria tiene 500.000 flechas envenenadas para defenderse“ i l’article de Laura Bermejo Marín “Descubrimos la procesionaria del pino”). El resultat principal són inflamacions a l’àrea de la boca, que en els casos més greus pot provocar la pèrdua de part de la llengua i els llavis, o fins i tot l’asfíxia.
Cicle de vida de la processionària del pi
És important conèixer una mica el cicle biològic d’aquest insecte per tal de prevenir les situacions en què hi pot haver risc de contacte amb l’eruga.
A finals d’estiu, les papallones adultes s’aparellen i les femelles posen els ous a les fulles dels arbres. Les erugues surten dels ous al cap de 4 setmanes i passen per diverses etapes, de les quals les més característiques són la formació dels nius de seda (on passen l’hivern) i la migració cap al terra (on s’enterren i formen la crisàlide) en arribar la primavera. A l’estiu, la papallona surt de la crisàlide, i quan arriba a la maduresa torna a començar el cicle biològic.
El risc de contacte amb aquests insectes es produeix durant els períodes de migració:
- finals de tardor (quan construeixen els nius)
- principis de la primavera (quan l’augment de les temperatures estimula les erugues a desplaçar-se de l’arbre al terra)
També existeix risc en l’època en què es manipulen els nius per eliminar-los (d’hivern a primavera).
Símptomes
Si la vostra mascota ha entrat en contacte amb processionàries del pi, observareu que:
- l’animal es mostra nerviós
- es queixa de picor i inflamació als llavis, boca i llengua
- quan el contacte ha estat amb l’interior de la boca, saliveja més del normal i empassa massa ràpid
Aquests símptomes també es poden donar per altres motius, com per exemple intoxicacions amb algunes plantes, pel que convé que visiteu el veterinari per determinar la causa exacta i establir el tractament adequat.
Les lesions més típiques que provoca la processionària del pi són:
- Inflamació de la boca, llengua i llavis. Aquestes reaccions es produeixen quan l’animal llepa o manipula l’insecte amb la boca. Són les lesions més típiques i que acostumen a generar més problemes.
A banda de les inflamacions, es pot produir una mort del teixit a les zones afectades. Això implica que l’animal podria perdre una part de la llengua o dels llavis.
Si un animal arriba a ingerir la processionària, les conseqüències poden ser pitjors: en alguns casos es pot produir una inflamació severa de laringe, que comprometria la respiració i podria conduir a la mort de l’animal.
- Inflamació de les parpelles i úlceres a la còrnia, quan els pèls urticants de la processionària del pi són transportats pel vent des dels nius.
- Inflamació de la cavitat nasal, quan l’animal ensuma l’eruga o zones on hi ha nius, i hi penetren pèls urticants.
Pronòstic
El pronòstic varia en funció de la zona afectada, l’extensió de les lesions i la rapidesa amb què s’inicia el tractament. Per això, si sospiteu que la vostra mascota ha entrat en contacte amb una eruga processionària del pi, és recomanable que el porteu de manera immediata a un centre veterinari, per avaluar la gravetat de les lesions i establir el tractament més adequat.
Prevenció
És fonamental controlar les zones de passeig i jardins on viuen els nostres gossos o gats durant la tardor i primavera, i prendre mesures per evitar el seu contacte amb les erugues, ja sigui utilitzant mètodes per eliminar-les o evitant les zones on es troben.
