A mitjans dels anys 60 Roger Brambell va formular cinc principis per descriure les condicions que s’han de donar perquè un animal estigui en situació de benestar. Aquests fonaments són coneguts com “les cinc llibertats” del benestar animal. Van sorgir en resposta a la inquietud que molts britànics començaven a mostrar per les condicions d’explotació dels animals destinats a ús i consum humà i, amb els anys, han donat lloc a un marc normatiu internacional més ample.
Les “Cinc llibertats” de Brambell estableixen que, per trobar-se en condicions de benestar, un animal ha d’estar:
- Lliure de gana, set i desnutrició
- Lliure de pors i angoixa
- Lliure d’incomoditats físiques o tèrmiques
- Lliure de dolor, lesions o malalties
- Lliure per a poder expressar les conductes i pautes de comportament pròpies de la seva espècie
Això vol dir que no només hem de conèixer les seves necessitats d’alimentació i salut, sinó també que els hem de permetre manifestar-se com l’espècie que són. És a dir, quan portem un animal a casa, cal que estiguem ben informats sobre què és i no és un comportament natural en un gos, gat, fura, etc. Amb aquesta informació, els hem de proporcionar l’entorn adient i aprendre a relacionar-nos amb ells de manera que es puguin comportar com el que són i no rebre coaccions o càstigs perquè s’adaptin a unes altres expectatives.
Marc legal del benestar animal
Benestar “és la manera com un animal s’enfronta a les condicions en què viu”, segons l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE). Des del 1924, aquesta organització intergovernamental elabora les normes relatives al tractament dels animals a tot el món. Es basa en criteris científics i requereix el consens de tots els països membres. Això és especialment important per a la producció pecuària i el transport i sacrifici d’animals de renda, donat que és sobretot en aquest camp on més grans són les diferències de percepció entre persones, regions i cultures. I és que en la definició de benestar animal intervenen tant aspectes científics com ètics, econòmics, culturals, socials, religiosos i polítics.
Tot i així, no va ser fins el 2005 que es van publicar les primeres mesures intergovernamentals sobre benestar animal. Va ser en aquesta data que el Codi Sanitari per als Animals Terrestres va incloure per primera vegada mesures específiques sobre el benestar animal.
Des de llavors aquestes mesures s’han anat ampliant cada vegada més gràcies a la creació d’una xarxa internacional d’experts en diferents àrees de treball, com per exemple:
- la tinença, comerç i cria d’animals de companyia
- el control de gossos i gats del carrer
- la cria i sacrifici dels animals destinats al consum humà
El benestar animal a la Unió Europea
El 1987 es va aprovar a Estrasburg el Conveni Europeu de Protecció dels Animals de Companyia (en castellà aquí), que obliga a establir una legislació bàsica que asseguri el benestar animal als 47 estats de la Unió Europea. Des de llavors, l’han ratificat 23 països (gairebé tots entre els 90 i els 2000). Espanya no ho va fer fins al passat 6 de març del 2017.
Una de les conseqüències més conegudes d’aquesta resolució del Congrés dels Diputats és la prohibició d’amputar la cua als gossos per motius estètics, per al que existia encara una reserva legal a l’article 10 del Conveni Europeu. Les conseqüències, no obstant, són molt més àmplies: el Conveni és només la base d’un seguit de lleis que s’han d’aprovar a tots els estats membres per desenvolupar cadascun dels seus articles. Encara hi ha molta feina per fer.
El benestar animal a Catalunya
A Catalunya vàrem ser capdavanters amb l’aprovació de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals. A partir d’aquest moment, es va comptar amb una legislació global sobre la protecció dels animals.
Aquesta llei —i les seves modificacions successives— té com a objectiu recollir els principis de respecte, defensa i protecció dels animals que figuren en els tractats i convenis internacionals. Estableix les normes i els mitjans necessaris a fi de mantenir i de salvaguardar les poblacions animals i, alhora, regular-ne la tinença, la venda, el tràfic i el manteniment en captivitat. D’aquesta manera es procura que totes aquestes activitats es duguin a terme amb unes garanties de bon tracte per a tots els animals, ja siguin de companyia o de renda.