Molta gent té persones grans a la família que se senten soles i, tot sovint, decideixen regalar-los un gosset que els faci companyia. Els gossos, a més de ser els amics més fidels, tenen beneficis afegits per a la salut: ens fan caminar i prendre l’aire; ens ajuden a tenir la ment ocupada, a seguir unes rutines, relacionar-nos amb altres persones i, fins i tot, són una bona excusa perquè ens visitin els néts! La pregunta principal que es fan els familiars és: quines races de gos són tranquil·les, afectuoses i fàcils de manegar per a algú d’una certa edat?
Quines preguntes ens hem de fer per escollir el gos més adient per a una persona gran?
En realitat, el que ens hem de preguntar, per sobre de tot, no té tant a veure amb les característiques de l’animal com amb la situació de la persona:
- Quina edat té? 70? 80? Més?
- Quin és el seu estat de salut? Té bona mobilitat, energia, el cap clar?
- És una persona pacient?
- Ha tingut gossos abans? Sap com tractar-los i educar-los?
- Vol tenir un gos ara?
- Qui es farà càrrec de l’animal si aquesta persona es posa malalta, ha d’anar a una residència o mor?
Així doncs, quin tipus de mascota hauríem d’escollir?
En funció d’aquestes variables, les respostes poden ser molt diverses. Les recomanacions generals serien:
- Si la salut del nostre familiar no és bona, no li regalem un gos. No en podrà tenir cura com cal.
- Si té mobilitat reduïda, potser un gat seria més adient: no se’ls ha de treure a passejar.
- No regalem mai un cadell a algú que no li pugui seguir el ritme. Tots els cadells són actius (per molt que algunes races siguin més tranquil·les que d’altres). Tots es fan pipis i caques per tot arreu, mosseguen coses i se’ns enreden entre els peus abans no aprenen les normes de la casa. Això pot provocar caigudes i altres riscos per a la seguretat d’una persona gran.
- Pensem també en el futur de l’animal: si no estem disposats a fer-nos-en càrrec, cal que tinguem en compte que un cadell té una esperança de vida mínima de 13 anys. Si són races petites, més. Una persona de 87 o 90 anys difícilment el podrà atendre els darrers anys. Aquests gossos acaben, en la majoria dels casos, a les gosseres. No són llocs agradables. A més, a partir dels 4-5 anys les probabilitats que els adoptin disminueixen dràsticament.
- Si el nostre familiar està sa i actiu però no té experiència amb gossos, tampoc està de més plantejar-se adoptar un gos adult. Ja han superat la fase d’excitació juvenil i acostumen a estar educats. No tots tenen problemes de comportament! Si en tenen, però, convé assessorar-se abans de prendre una decisió. En qualsevol cas, l’adopció l’ha de fer la persona amb qui viurà l’animal: no es pot adoptar per regalar.
Tingueu en compte, a més, que tots els gossos passen per un període d’adaptació quan arriben a una nova llar. Siguin cadells o adults, comprats o adoptats, hi haurà uns mesos en què el nou propietari i l’animal s’hauran de conèixer i aprendre a conviure. No és mai un procés instantani.
Alternatives a la compra d’un cadell
- Fer-se voluntari per passejar gossos o cuidar de gats d’una protectora local: siguin públiques o privades, la majoria de protectores depenen en gran mida del voluntariat. Els passeigs regulars i les atencions individualitzades milloren molt la qualitat de vida dels animals.
- Contribuir o participar en el control d’una colònia felina: els gats de carrer tenen necessitats especials com alimentació, refugis per al fred i la pluja o tractaments veterinaris. Des de fa un temps els ajuntaments també estan intentant prendre mesures per controlar-ne el creixement i evitar problemes sanitaris. A Sant Cugat s’està fent un esforç per identificar els gats de colònia i esterilitzar-los per evitar la cria descontrolada.
- Acollir gats o gossos de forma temporal o permanent: algunes protectores tenen programes d’acollida d’animals d’edat avançada per a persones d’edat avançada. Aquests animals, generalment, poden tenir problemes com artrosi o malalties cardíaques que, un cop diagnosticades i controlades, permeten una bona qualitat de vida de l’animal i un ritme d’activitat més similar al de la majoria de persones grans.
Conclusions
Regalar un gos ha de ser sempre amb el consentiment i convenciment de la persona que se n’ha de cuidar. Ha de voler tenir una mascota. Cal triar l’animal que més s’adapti a les condicions físiques i estil de vida del futur propietari, i així estalviarem patiments innecessaris tant per al gos com per al nostre familiar.
Una mascota aporta moltíssim. És una companyia fantàstica. Tanmateix, a l’hora de decidir tenir-ne una cal pensar en el que li podem oferir nosaltres a ella, no només en el nostre benefici. És una relació a dues bandes.