Molta gent té persones grans a la família que se senten soles i, tot sovint, decideixen regalar-los un gosset que els faci companyia. Els gossos, a més de ser els amics més fidels, tenen beneficis afegits per a la salut: ens fan caminar i prendre l’aire; ens ajuden a tenir la ment ocupada, a seguir unes rutines, relacionar-nos amb altres persones i, fins i tot, són una bona excusa perquè ens visitin els néts! La pregunta principal que es fan els familiars és: quines races de gos són tranquil·les, afectuoses i fàcils de manegar per a algú d’una certa edat?
Quines preguntes ens hem de fer per escollir el gos més adient per a una persona gran?
En realitat, el que ens hem de preguntar, per sobre de tot, no té tant a veure amb les característiques de l’animal com amb la situació de la persona:
- Quina edat té? 70? 80? Més?
- Quin és el seu estat de salut? Té bona mobilitat, energia, el cap clar?
- És una persona pacient?
- Ha tingut gossos abans? Sap com tractar-los i educar-los?
- Vol tenir un gos ara?
- Qui es farà càrrec de l’animal si aquesta persona es posa malalta, ha d’anar a una residència o mor?
Així doncs, quin tipus de mascota hauríem d’escollir?
En funció d’aquestes variables, les respostes poden ser molt diverses. Les recomanacions generals serien:
- Si la salut del nostre familiar no és bona, no li regalem un gos. No en podrà tenir cura com cal.
- Si té mobilitat reduïda, potser un gat seria més adient: no se’ls ha de treure a passejar.
- No regalem mai un cadell a algú que no li pugui seguir el ritme. Tots els cadells són actius (per molt que algunes races siguin més tranquil·les que d’altres). Tots es fan pipis i caques per tot arreu, mosseguen coses i se’ns enreden entre els peus abans no aprenen les normes de la casa. Això pot provocar caigudes i altres riscos per a la seguretat d’una persona gran.
- Pensem també en el futur de l’animal: si no estem disposats a fer-nos-en càrrec, cal que tinguem en compte que un cadell té una esperança de vida mínima de 13 anys. Si són races petites, més. Una persona de 87 o 90 anys difícilment el podrà atendre els darrers anys. Aquests gossos acaben, en la majoria dels casos, a les gosseres. No són llocs agradables. A més, a partir dels 4-5 anys les probabilitats que els adoptin disminueixen dràsticament.
- Si el nostre familiar està sa i actiu però no té experiència amb gossos, tampoc està de més plantejar-se adoptar un gos adult. Ja han superat la fase d’excitació juvenil i acostumen a estar educats. No tots tenen problemes de comportament! Si en tenen, però, convé assessorar-se abans de prendre una decisió. En qualsevol cas, l’adopció l’ha de fer la persona amb qui viurà l’animal: no es pot adoptar per regalar.
Tingueu en compte, a més, que tots els gossos passen per un període d’adaptació quan arriben a una nova llar. Siguin cadells o adults, comprats o adoptats, hi haurà uns mesos en què el nou propietari i l’animal s’hauran de conèixer i aprendre a conviure. No és mai un procés instantani.
Alternatives a la compra d’un cadell
- Fer-se voluntari per passejar gossos o cuidar de gats d’una protectora local: siguin públiques o privades, la majoria de protectores depenen en gran mida del voluntariat. Els passeigs regulars i les atencions individualitzades milloren molt la qualitat de vida dels animals.
- Contribuir o participar en el control d’una colònia felina: els gats de carrer tenen necessitats especials com alimentació, refugis per al fred i la pluja o tractaments veterinaris. Des de fa un temps els ajuntaments també estan intentant prendre mesures per controlar-ne el creixement i evitar problemes sanitaris. A Sant Cugat s’està fent un esforç per identificar els gats de colònia i esterilitzar-los per evitar la cria descontrolada.
- Acollir gats o gossos de forma temporal o permanent: algunes protectores tenen programes d’acollida d’animals d’edat avançada per a persones d’edat avançada. Aquests animals, generalment, poden tenir problemes com artrosi o malalties cardíaques que, un cop diagnosticades i controlades, permeten una bona qualitat de vida de l’animal i un ritme d’activitat més similar al de la majoria de persones grans.
Conclusions
Regalar un gos ha de ser sempre amb el consentiment i convenciment de la persona que se n’ha de cuidar. Ha de voler tenir una mascota. Cal triar l’animal que més s’adapti a les condicions físiques i estil de vida del futur propietari, i així estalviarem patiments innecessaris tant per al gos com per al nostre familiar.
Una mascota aporta moltíssim. És una companyia fantàstica. Tanmateix, a l’hora de decidir tenir-ne una cal pensar en el que li podem oferir nosaltres a ella, no només en el nostre benefici. És una relació a dues bandes.
Veterinos Hospital Veterinari canvia d’horaris a partir del 2 de setembre del 2016. Passarà a obrir en horari regular de dilluns a dissabte de 8.00 a 22.00 h, eliminant els actuals torns d’urgències. L’objectiu del canvi és recuperar el tarannà familiar dels orígens, reforçant els horaris de més afluència de pacients per poder oferir de nou una atenció més personalitzada.
Les malalties d’origen renal són un dels motius més freqüents de consulta als centres veterinaris: un de cada tres gats desenvoluparà algun tipus de malaltia renal en arribar a l’edat avançada. Si no es diagnostica i tracta a temps, la 
Article basat en un curs del nostre col·laborador Jordi Jiménez, veterinari especialista en animals exòtics.
Intoxicacions casolanes en animals domèstics. Quarta part
TEVICAN és una iniciativa del Servei de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu i el Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC), amb el suport de Veterinos Hospital Veterinari 24h. Deriva del programa TEVÍ, que des del 2005 tracta nens i joves que han viscut situacions de maltractament entre els pares. TEVICAN neix com a complement de les teràpies orientades a aquest col·lectiu, que s’enfronta a problemes emocionals i de socialització. Segons els estudis, el 80% dels maltractadors van ser testimonis de violència de petits.
A Veterinos hem reduït els preus de la neteja bucal perquè la higiene dental és fonamental per a la salut de les mascotes. Segons els estudis, entorn el 80% dels gats i gossos de més de 3 anys tenen algun problema bucodental. L’acumulació de placa bacteriana no només posa en risc les seves dents, que podrien arribar a caure; a més a més, a la llarga els bacteris poden afectar el cor, el fetge o els ronyons. La malaltia periodontal és un problema seriós.
Osurnia és un nou producte de la casa 
