Veterinos

Posts by Veterinos HV

30 % de descompte en la neteja bucal del vostre gat o gos

08/05/2017 Leave a Comment Written by Veterinos HV

Campanya de neteja bucal, maig 2017Des del 2 de maig i fins el 30 de juny, Veterinos ofereix un descompte especial del 30 % sobre el preu habitual de la neteja bucal, tant per a gats com per a gossos. Aquesta promoció forma part de la nostra campanya de prevenció de la malaltia periodontal. L’oferta inclou:

  • Examen físic complet
  • Anestèsia general
  • Neteja de boca amb ultrasons

La malaltia periodontal és el resultat de l’acumulació de tosca, o placa bacteriana, al llarg dels anys. Acostuma a aparèixer a partir dels 3 anys a conseqüència d’una higiene dental prèvia deficient, especialment si han seguit una dieta tova.

La malaltia periodontal pot donar lloc a:

  • Gingivitis, amb major o menor intensitat (inflamació i sagnat de les genives)
  • Retracció de les genives
  • Molèsties per menjar i anorèxia
  • Alitosi
  • Pèrdua de peces dentals

Només hi ha dues maneres de prevenir la malaltia periodontal: rentar les dents de les mascotes amb regularitat i fer-los neteges bucals cada cert temps. A Veterinos recomanem el gel enzimàtic Xmile, de fàcil aplicació, i revisar la boca periòdicament per valorar quan cal una nova neteja bucal.

Promocions i descomptes
, ,

40 % de descompte en la prevenció precoç de la leishmaniosi

06/04/2017 Leave a Comment Written by Veterinos HV

Campanya leishmaniosi 2017

La leishmaniosi és una malaltia greu que pot afectar gossos de totes les edats. La causa un paràsit, la leishmània, que es transmet per la picada d’un insecte, el flebòtom. Per aquest motiu, la prevenció és clau per evitar el contagi, sigui evitant en els possibles les picades o reforçant el sistema immunològic del gos per lluitar contra el paràsit. Un cop s’ha produït la infecció, la leishmaniosi no té cura, ara per ara. Si es detecta de forma precoç, es poden aplicar tractaments per evitar o aplaçar l’aparició de símptomes. Si la malaltia ja s’ha manifestat, el tractament consisteix sobretot en mantenir els símptomes controlats per tractar de proporcionar al gos una millor qualitat de vida.

Durant aquest mes d’abril Veterinos du a terme una campanya de detecció precoç de la leishmaniosi a preu molt reduït per ajudar els propietaris a mantenir els seus gossos sans o, en tot cas, assegurar-se que poden conviure amb la malaltia sense que afecti al seu benestar.

El paquet inclou, amb un 40 % de descompte sobre el preu habitual:

  • Visita general                                     
  • Presa de mostra
  • Test de leishmània
  • Informe diagnòstic
  • Pla de prevenció o tractament
  • 1 pipeta de l’antiparasitari Frontline Tri-Act de regal
Promocions i descomptes
, , ,

Quina és la raça de gos més adequada per a una persona gran?

22/03/2017 Leave a Comment Written by Veterinos HV

Dona gran amb cadell

Molta gent té persones grans a la família que se senten soles i, tot sovint, decideixen regalar-los un gosset que els faci companyia. Els gossos, a més de ser els amics més fidels, tenen beneficis afegits per a la salut: ens fan caminar i prendre l’aire; ens ajuden a tenir la ment ocupada, a seguir unes rutines, relacionar-nos amb altres persones i, fins i tot, són una bona excusa perquè ens visitin els néts! La pregunta principal que es fan els familiars és: quines races de gos són tranquil·les, afectuoses i fàcils de manegar per a algú d’una certa edat?

Quines preguntes ens hem de fer per escollir el gos més adient per a una persona gran?

En realitat, el que ens hem de preguntar, per sobre de tot, no té tant a veure amb les característiques de l’animal com amb la situació de la persona:

  • Quina edat té? 70? 80? Més?
  • Quin és el seu estat de salut? Té bona mobilitat, energia, el cap clar?
  • És una persona pacient?
  • Ha tingut gossos abans? Sap com tractar-los i educar-los?
  • Vol tenir un gos ara?
  • Qui es farà càrrec de l’animal si aquesta persona es posa malalta, ha d’anar a una residència o mor?

Així doncs, quin tipus de mascota hauríem d’escollir?

En funció d’aquestes variables, les respostes poden ser molt diverses. Les recomanacions generals serien:

  • Si la salut del nostre familiar no és bona, no li regalem un gos. No en podrà tenir cura com cal.
  • Si té mobilitat reduïda, potser un gat seria més adient: no se’ls ha de treure a passejar.
  • No regalem mai un cadell a algú que no li pugui seguir el ritme. Tots els cadells són actius (per molt que algunes races siguin més tranquil·les que d’altres). Tots es fan pipis i caques per tot arreu, mosseguen coses i se’ns enreden entre els peus abans no aprenen les normes de la casa. Això pot provocar caigudes i altres riscos per a la seguretat d’una persona gran.
  • Pensem també en el futur de l’animal: si no estem disposats a fer-nos-en càrrec, cal que tinguem en compte que un cadell té una esperança de vida mínima de 13 anys. Si són races petites, més. Una persona de 87 o 90 anys difícilment el podrà atendre els darrers anys. Aquests gossos acaben, en la majoria dels casos, a les gosseres. No són llocs agradables. A més, a partir dels 4-5 anys les probabilitats que els adoptin disminueixen dràsticament.
  • Si el nostre familiar està sa i actiu però no té experiència amb gossos, tampoc està de més plantejar-se adoptar un gos adult. Ja han superat la fase d’excitació juvenil i acostumen a estar educats. No tots tenen problemes de comportament! Si en tenen, però, convé assessorar-se abans de prendre una decisió. En qualsevol cas, l’adopció l’ha de fer la persona amb qui viurà l’animal: no es pot adoptar per regalar.

Tingueu en compte, a més, que tots els gossos passen per un període d’adaptació quan arriben a una nova llar. Siguin cadells o adults, comprats o adoptats, hi haurà uns mesos en què el nou propietari i l’animal s’hauran de conèixer i aprendre a conviure. No és mai un procés instantani.

Alternatives a la compra d’un cadell

  • Fer-se voluntari per passejar gossos o cuidar de gats d’una protectora local: siguin públiques o privades, la majoria de protectores depenen en gran mida del voluntariat. Els passeigs regulars i les atencions individualitzades milloren molt la qualitat de vida dels animals.
  • Contribuir o participar en el control d’una colònia felina: els gats de carrer tenen necessitats especials com alimentació, refugis per al fred i la pluja o tractaments veterinaris. Des de fa un temps els ajuntaments també estan intentant prendre mesures per controlar-ne el creixement i evitar problemes sanitaris. A Sant Cugat s’està fent un esforç per identificar els gats de colònia i esterilitzar-los per evitar la cria descontrolada.
  • Acollir gats o gossos de forma temporal o permanent: algunes protectores tenen programes d’acollida d’animals d’edat avançada per a persones d’edat avançada. Aquests animals, generalment, poden tenir problemes com artrosi o malalties cardíaques que, un cop diagnosticades i controlades, permeten una bona qualitat de vida de l’animal i un ritme d’activitat més similar al de la majoria de persones grans.

Conclusions

Regalar un gos ha de ser sempre amb el consentiment i convenciment de la persona que se n’ha de cuidar. Ha de voler tenir una mascota. Cal triar l’animal que més s’adapti a les condicions físiques i estil de vida del futur propietari, i així estalviarem patiments innecessaris tant per al gos com per al nostre familiar.

Una mascota aporta moltíssim. És una companyia fantàstica. Tanmateix, a l’hora de decidir tenir-ne una cal pensar en el que li podem oferir nosaltres a ella, no només en el nostre benefici. És una relació a dues bandes.

Gossos
, , , ,

Veterinos deixarà d’obrir nits i festius coincidint amb el seu 20è aniversari

23/08/2016 Leave a Comment Written by Veterinos HV

Logotip dels 20 anys de VeterinosVeterinos Hospital Veterinari canvia d’horaris a partir del 2 de setembre del 2016. Passarà a obrir en horari regular de dilluns a dissabte de 8.00 a 22.00 h, eliminant els actuals torns d’urgències. L’objectiu del canvi és recuperar el tarannà familiar dels orígens, reforçant els horaris de més afluència de pacients per poder oferir de nou una atenció més personalitzada.

L’equip professional i els serveis continuaran sent els mateixos que en la actualitat, amb l’excepció de les urgències i hospitalitzacions de llarga durada. Aquests dos serveis es derivaran al centre de referència Hospital Veterinari Molins, a 20 minuts de Sant Cugat.

En deixar d’obrir les 24 h Veterinos renuncia a la condició d’hospital veterinari i passa a ser clínica, d’acord amb la normativa del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB). L’empresa adoptarà, conseqüentment, el nom que tenia als seus inicis: Veterinos Centre Veterinari.

La decisió ha estat fruit d’un llarg període de reflexió per part de tot l’equip de veterinaris i auxiliars de Veterinos. La celebració del 20è aniversari de Veterinos s’ha considerat el moment propici per iniciar una nova etapa, amb serveis optimitzats. En paraules de Mª José Blabia, Directora Mèdica de Veterinos: “Durant tots aquests anys hem crescut tant que sentíem que estàvem perdent la nostra essència. El que hem volgut tenir sempre és un centre on puguem donar el millor de la medicina veterinària i alhora sentir-nos part d’una família, per viure la nostra feina com el que realment és: una gran vocació”.

Veterinos va néixer el 2 de setembre del 1996 per vocació de la seva directora mèdica, Mª José Blabia. En els seus inicis era una clínica petita, situada al carrer Rius i Taulet, que va créixer ràpidament. Per aquest motiu, el 1997 es va passar a oferir el primer i únic servei 24h de Sant Cugat fins a la data. L’any 2006 l’hospital es va traslladar a un local més gran al carrer Àngel Guimerà, on encara continua.

Notícies

Diagnòstic precoç de la insuficiència renal en gats

05/07/2016 Leave a Comment Written by Veterinos HV

GatLes malalties d’origen renal són un dels motius més freqüents de consulta als centres veterinaris: un de cada tres gats desenvoluparà algun tipus de malaltia renal en arribar a l’edat avançada. Si no es diagnostica i tracta a temps, la insuficiència renal crònica (IRC) té conseqüències molt greus. Veterinos Hospital Veterinari ofereix un nou servei a preu reduït que inclou:

  1. Visita i exploració.
  2. Analítica específica.
  3. Informe o, si el resultat és positiu, revisió.
  4. Pautes i recomanacions segons el resultat.

Actualment podem diagnosticar la insuficiència renal a través d’una prova anomenada SDMA, dels laboratoris IDEXX. Utilitza biomarcadors molt sensibles que permeten avaluar la funció renal i detectar problemes en una fase primerenca de la malaltia. És el test més fiable del moment i ens ajuda a realitzar un diagnòstic fins i tot si el gat no presenta encara símptomes clínics. Així, podem començar el tractament abans que els danys en els ronyons siguin irreversibles.
De la mateixa manera, si podem diagnosticar la malaltia crònica abans, podem determinar-ne la causa de forma més inequívoca (a través de proves addicionals). Coneixent la causa, podrem establir un tractament més específic que ens permeti modificar el curs de la malaltia.
Sortiu de dudbtes per poc més del que costa una vacuna!

Gats, Promocions i descomptes
, ,

Alimentació del cobai domèstic

21/06/2016 Leave a Comment Written by Veterinos HV

Cobai o conill d'ÍndiesArticle basat en un curs del nostre col·laborador Jordi Jiménez, veterinari especialista en animals exòtics.
Els cobais o conills d’Índies són animals molt sociables que poden ser grans companys dels nostres fills, però requereixen moltes atencions. Ara que ha acabat el curs, és una temptació regalar-los un animalet perquè es distreguin durant les vacances. És una manera també d’ensenyar-los a ser responsables. No obstant això, no cal oblidar que els cobais són éssers vius: encara que no puguin expressar gana o malestar de la mateixa manera que un gat o un gos, unes atencions insuficients afecten al seu benestar físic i emocional. Per tant, si li regalem un cobai a un nen, els adults n’hem de ser també responsables i assegurar-nos que s’en té prou cura.
Per a informació detallada sobre com cuidar d’un conill d’Índies, podeu consultar la pàgina Cuidados básicos de los cobayas.

Dieta del cobai

La dieta incorrecta és la principal causa de malalties en els cobais domèstics. El problema més freqüent és la manca de vitamina C, en tant que els conills d’Índies, com els humans, són un dels pocs animals que no poden fabricar la seva pròpia vitamina C.
L’error més habitual és oferir-los només pinso, sense vegetals frescos.
La dieta del cobai ha d’incloure:

  • Fenc o palla: ha d’estar sempre disponible, molt especialment en els animals joves i recentment adquirits. A més de ser una font de fibra imprescindible, és un excel·lent llit que permet mantenir la higiene de la gàbia. Es poden obtenir paquets en tendes especialitzades. El fenc més adequat és el de cereals, però també es pot usar el d’alfals.
  • Verdures, fulles i herba fresques, en definitiva VERD!!: alfals, fulles de pastanaga, nap i remolatxa, col, bleda, escarola, api, enciam (excepte iceberg), espinacs, trèvol, brots de gespa, dent de lleó, verdures silvestres, etc. Les verdures de fulla fosca són les més adequades, pel seu alt contingut en vitamina C. De tant en tant se’ls poden donar hortalisses variades.
    És falsa la creença que la verdura provoca diarrea, sempre que no es canviï bruscament la dieta, que s’ofereixi en quantitats moderades i l’animal disposi de palla de qualitat.
  • Pinso de qualitat: a partir dels quatre mesos l’animal ja no creixerà gaire més. Des de llavors el pinso ha d’oferir-se de forma controlada, sigui només una hora al dia o en quantitats limitades. Si disposen de pinso tot el dia solen engreixar massa.
  • Aigua: l’aigua neta ha d’estar permanentment disponible. Els abeuradors d’ampolla són els més adequats.

Precaucions

  • Els animals joves i els recentment adquirits són molt sensibles als canvis bruscs de dieta. No canvieu mai bruscament la dieta, encara que sigui per millorar-la. Comenceu oferint petites quantitats dels aliments nous i aneu augmentant-les a poc a poc al llarg de diverses setmanes.
  • Si voleu canviar de marca de pinso, comenceu barrejant-lo amb la marca anterior, augmentant a poc a poc la proporció del nou pinso.
  • La fruita i el pa han d’oferir-se només ocasionalment i en petites quantitats.
  • No se’ls han de donar llaminadures amb sucre.
Exòtics
, , ,

Passejar amb gossos a Sant Cugat ciutat: els nostres “pipicans”

07/06/2016 Leave a Comment Written by Veterinos HV


Tenim la sort de viure en una ciutat on no falten llocs per anar a estirar les cames, amb gossos o sense. Comptem amb un nucli urbà força net i cuidat, una rambla ben polida, unes quantes places i una agradable zona reservada als vianants. Hi ha dies i hores, però, on val més no apropar-s’hi si no volem que els gossos s’estressin amb els cotxets, patinets i gent a peu que va distreta amb la bona companyia i no para atenció al que passa a nivell de la canyella.
El millor de Sant Cugat, per als gossos, són els parcs: Collserola, la Pollancreda, el Ramon Barnils, els jardins del Monestir, Can Vernet i Volpelleres, el Parc de Víctor Català, el Parc Central… Cadascun té el seu caràcter, cultura i sospitosos habituals.
No estaríem complint el nostre deute, tanmateix, si no us recordéssim que hi ha unes ordenances municipals d’obligat compliment. A tots els espais públics els gossos han de passejar sempre amb corretja, excepte als “espais de socialització” habilitats per l’ajuntament (altrament coneguts com parcs de gossos, pipicans o correcans). Si el nostre gos és considerat PPP, a més a més han de portar sempre morriol fins i tot a dins d’aquests espais. Està prohibit que els gossos entrin a les zones de joc dels infants. De fet, no s’hi haurien d’apropar a menys de 5 metres. També és obligatori — i un deure ciutadà — recollir les caques a tot arreu (també a la gespa, que hi juguen els nens i les famílies hi van a fer picnics!).
Aquesta darrera part és la més fàcil de complir. Recollir caques… si no estàs disposat a fer-ho, no tinguis gos. Però privar-lo d’una bona correguda pel parc, sense corretja, ja costa més! Només sapigueu que si els deixeu solts i us enxampa la policia urbana, us pot caure una bona multa.

Consells generals per a la socialització

L’ideal és que els gossos es trobin amb altres gossos de la mateixa edat i mida, per poder interaccionar de la manera que els vingui més de gust. Els cadells volen saludar tot el que es mogui, jugar i rebolcar-se amb els altres. Els grans sovint en tenen prou d’ensumar-se una mica i córrer més aviat a la seva bola. Depèn de la personalitat de cadascun i ningú no els coneix millor que nosaltres per saber com es comporten amb altres animals.
De la mateixa manera, hem de ser previnguts a l’hora d’apropar-nos amb el nostre gos a un que no coneguem, especialment si anem amb un cadell molt entusiasta o si els gossos són de mides molt diferents. Un gos gros, o un de mitjà molt energètic, pot fer mal fàcilment a un de petit simplement jugant. Això complica força la vida als propietaris de gossos petits que volen que es socialitzi i s’ho passi bé: cal trobar el lloc i la franja horària més propícia per a que així sigui (si és que es disposa de temps per escollir).

Els pipicans de Sant Cugat

A data d’avui a Sant Cugat hi ha tres espais de socialització per a gossos, que són recintes tancats on es poden deixar anar els animals perquè corrin i juguin. Tots tenen una zona d’esbarjo general i un o dos tancats més reduïts per a gossos de mida petita. El problema principal d’aquestes zones per a gossos petits és que no hi ha prou espai per córrer (ni fer pràcticament res). A molts gossos mini també els agrada fer carreres!

Pipican del Pont de Can Vernet

Es troba al costat de l’Avinguda de Can Vullpalleres, a tocar de la riera de Sant Cugat. Va ser el primer a construir-se i, fins ara, el millor. Té desnivells, gespa, arbres, zones d’ombra i una font per hidratar els animals després de fer una bona repassada al circuit. Deu de voltar els 1.000 m2, pel que no és el més gran però sí el que ofereix més possibilitats d’interacció amb l’entorn.
Com que tampoc no és una gran extensió, és freqüent que a dins hi hagi gossos mitjans (15-30 Kg) i a fora, a l’espai obert de davant del pont, gossos més grans.

Pipican de Víctor Català

Es troba al Parc de Víctor Català, just al costat de l’estació de Volpelleres dels FGC. Es va construir el 2015, pel que ara per ara és un tros de terra de 1.088 m2 més aviat desolat. Haurem d’esperar uns anys perquè els arbres facin ombra. És un terreny pla, amb una llevíssima inclinació, amb dos cercats per a gossos petits. Té uns quants bancs i poca cosa més. En contra té també la proximitat de la via del tren, que pot posar nerviosos alguns animals.

Pipican del Parc de la Pollancreda

Té 1.362 m2, pel que és el més gran dels tres si no anem errats. Es troba a prop de la rotonda entre la Rambla del Celler i la Carretera de Cerdanyola, tocant el Camí de Can Calders. Es va construir al mateix temps que el de l’estació de Volpelleres, de manera que la situació actual no és gaire diferent. Té la fortuna de llindar amb un edifici que li fa una mica de ombra. Ara per ara es veuen més gossos a fora que a dins.

Gossos
, , ,

Intoxicacions per plantes ornamentals

25/05/2016 Leave a Comment Written by Veterinos HV

Gos en un camp amb florsIntoxicacions casolanes en animals domèstics. Quarta part

Un alt percentatge de plantes ornamentals són potencialment tòxiques per als animals de companyia. En alguns casos, el simple contacte amb elles pot ocasionar reaccions en la pell, i en d’altres la intoxicació es produeix en ingerir-les, amb conseqüències molt diverses: des de urticàries a trastorns gastrointestinals o fins i tot problemes neurològics, respiratoris o cardíacs.

Encara que sovint els efectes passen als pocs dies, una intoxicació severa pot ser fatal per al nostre millor amic. La perillositat dels efectes depèn de qüestions diverses, com la dosi, l’espècie, la grandària de l’animal, l’edat o l’estat previ de salut.

Les toxines poden trobar-se en les fulles, tiges, flors o fruits, i poden estar sempre presents a la planta o aparèixer només en algunes èpoques de l’any, com la Poinsettia o flor de Pasqua.

Convé informar-se abans d’adquirir una planta per a la decoració de la llar i anar amb compte durant els passeigs per evitar que les nostres mascotes es freguin o empassin plantes que no coneguem. Cal vigilar especialment els cadells, que ho roseguen tot i són més inconscients amb el que es fiquen en la boca.

Davant qualsevol símptoma d’intoxicació, com a vòmits o desorientació, consulteu el veterinari abans de fer res, donat que el tractament pot variar en funció de la toxina, raça de l’animal i altres variables. Si podeu, porteu una foto o una mostra de la planta per poder identificar-la i aplicar més ràpid el tractament adequat.

És tal la varietat de plantes que poden resultar tòxiques per a les mascotes que seria complicat esmentar-les totes aquí, per la qual cosa que hem fet una selecció de les que creiem que poden trobar-se més fàcilment al nostre entorn. Per a informació més detallada sobre aquestes i altres plantes perilloses, consulteu la bibliografia al final d’aquest article.

  1. Alocàsia (Alocasia cucullata): l’alocàsia deu la seva toxicitat als cristalls d’oxalat de calci, que la fan molt irritant tant per contacte (pell i ulls) com en ingerir-la (edemes, inflamacions i congestió).
  2. Aucuba (Aucuba japonica): l’efecte més comú són els problemes gastrointestinals. A grans dosis, dóna com a resultat problemes neurològics (tremolors, espasmes, desorientació), dificultat per respirar i alteració del ritme cardíac. Pot arribar a provocar hemorràgies internes i danys en fetge i ronyons, de vegades mortals.
  3. Baladre (Nerium oleander L.): per contacte, pot causar reaccions en la pell; ingerit, dóna lloc a problemes digestius i vòmits, i en les situacions més greus trastorns respiratoris i cardíacs, que podrien ser fatals.
  4. Cica o sagú del Japó (Cycas revoluta): les ciques són especialment perilloses, en tant que són mortals en un 50-75% de casos; poden provocar danys gastrointestinals, hemorràgies internes, problemes neurològics i fallada hepàtica. És tòxica tota la planta, i sobretot les llavors.
  5. Caladi o papagai (Caladium bicolor): també és tòxica tota la planta, i molt irritant a causa dels oxalats de calci. Com l’alocàsia, a part d’irritar la pell i els ulls al contacte, internament causa també edemes, inflamacions i congestió.
  6. Crisantem i piretre (Chrysanthemum Leucanthemum i Chrysanthemum cinerariiaefolium, respectivament): la seva venda està prohibida a Espanya des del 2004 (BOE), per la qual cosa ja no s’hauria de trobar amb gaire freqüència. Són tòxics sobretot per als gats, i menys per als gossos. Poden provocar dermatitis, gastritis i problemes de coordinació.
  7. Dieffenbàquia (Dieffenbachia exòtica): és una altra de les plantes que conté oxalats, per la qual cosa pot provocar irritació de la gola, estómac i intestins, inflamacions, i de forma tòpica dermatitis i conjuntivitis. A causa de la inflamació pot donar lloc també a problemes respiratoris i de cor.
  8. Filodendre (Philodendron): la seva toxicitat es deu també a l’oxalat de calci, per la qual cosa té els mateixos efectes que la diefenbàquia, el caladi o l’alocàsia, entre d’altres.
  9. Grèvol (Ilex aquifolium): la intoxicació per fulles o fruits de grèvol és una de les més freqüents en animals a l’àrea mediterrània. Provoca irritació estomacal i intestinal, amb vòmits, diarrea i baveig. En altes dosis pot reduir el ritme cardíac i portar al coma o fins i tot la mort.
  10. Heura (Hedera helix): en el cas de l’heura, la part més tòxica són els fruits, i en menor mesura les fulles. Pot ocasionar problemes digestius i afectar també el sistema nerviós, amb espasmes i tremolors. En grans quantitats, podria arribar a ser fatal.
  11. Jacint (Hyacynthus): és tòxic el bulb, que en ser ingerit afecta sobretot el sistema digestiu. El resultat més comú són vòmits i diarrea, i de vegades convulsions i taquicàrdies.
  12. Lantana, caputxina, tomateta amb ou o bandera espanyola (Lantana camara): les fulles i els fruits verds són altament perillosos per a les mascotes. El mer contacte és molt irritant i pot causar dermatitis i inflamacions severes, amb dificultats per empassar i respirar. A més, contenen una toxina que fins i tot en dosis baixes pot paralitzar el sistema biliar i conduir a una fallada hepàtica.
  13. Lliri (Lilium): no és mortal en general, però sí provoca problemes gastrointestinals i en els casos més greus hemorràgies internes.
  14. Marihuana o cànnabis (Cannabis sativa): atès que les mascotes són més petites que les persones, el cànnabis els afecta més. Poden experimentar molèsties digestives, alteracions cardíaques, desorientació, tremolors i depressió o canvis bruscs d’humor. S’han donat alguns casos de mort per cànnabis, encara que no és freqüent.
  15. Monstera o fulla foradada (Monstera Adansoni): igual que diverses altres plantes d’aquesta llista, conté oxalat de calci, que es troba en fulles, tiges i flors. Els fruits no són verinosos, però la resta de la planta sí, i molt. Produeix irritació severa, amb repercussions en la pell, boca i òrgans digestius, i inflamacions que poden arribar a causar serioses dificultats per respirar i fins i tot parada cardíaca.
  16. Narcís (Narcissus): la intoxicació per narcís, com en el cas del jacint, es produeix sobretot si la mascota s’empassa el bulb de la planta. Els efectes també són similars: trastorns gastrointestinals, tremolors i, en els casos més greus, convulsions i alteracions del ritme cardíac.
  17. Ponsètia o flor de pasqua (Euphoribia pulcherrimia): la flor de pasqua conté una saba molt verinosa per a algunes espècies animals. Els més vulnerables són els cadells, perquè són més inconscients amb el que mengen i el seu organisme és més delicat. En dosis baixes, provoca vòmits, diarrees i baveig. En dosis altes, les mascotes poden experimentar tremolors i deliris, i en els casos més extrems, coma i mort per fallada multiorgànica, però és infreqüent. Per contacte, també pot provocar irritació i inflamació en pell i ulls.
  18. Potos (Epipremnum aureum): és de tipus similar a l’heura, i provoca reaccions semblants, que poden anar des de molèsties digestives a problemes neurològics greus i fins i tot la mort.
  19. Rododendre o azalea (Rhododendron): en les azalees la toxina es troba en les fulles i el nèctar de les flors. Causa problemes gàstrics i respiratoris, i pot arribar a ser mortal.
  20. Savina de muntanya (Juniperus savina): és molt perillosa per a femelles embarassades, perquè té propietats abortives, i en general pot causar lesions en els ronyons i aparell digestiu. És també irritant per a pell i ulls.

Enllaços d’interès

Gats, Gossos
,

TEVICAN, Teràpia assistida amb animals per a menors testimonis de violència domèstica

17/05/2016 Leave a Comment Written by Veterinos HV

TEVICAN, Teràpia Assistida amb Animals per a Menors Testimonis de Violència DomèsticaTEVICAN és una iniciativa del Servei de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu i el Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC), amb el suport de Veterinos Hospital Veterinari 24h. Deriva del programa TEVÍ, que des del 2005 tracta nens i joves que han viscut situacions de maltractament entre els pares. TEVICAN neix com a complement de les teràpies orientades a aquest col·lectiu, que s’enfronta a problemes emocionals i de socialització. Segons els estudis, el 80% dels maltractadors van ser testimonis de violència de petits.

El fonament de la teràpia assistida amb gossos és la facilitat que aquests donen per relacionar-s’hi. Ajuden així els menors a recuperar la confiança, sentir-se segurs i, en conseqüència, a generar un clima propici per a la comunicació amb el progenitor no maltractador i el terapeuta.

TEVICAN s’implanta inicialment al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Cornellà (CSMIJ), amb la voluntat de créixer i arribar poc a poc a més municipis. Veterinos us anima a anar a la festa d’inauguració el proper 24 de maig a les 20h a la sala Luz de Gas. Tots els beneficis es destinaran al desenvolupament d’aquest projecte.

Consells
, ,

Intoxicació per aliments

26/04/2016 Leave a Comment Written by Veterinos HV

Gat menjant

Intoxicacions casolanes en animals domèstics. Tercera part

L’alimentació de la nostra mascota és fonamental perquè tingui una vida saludable. Ha de ser completa, equilibrada, i adequada per al tipus d’animal. No tot el que ells es menjarien és bo per a la seva salut: hi ha una sèrie d’aliments de consum humà que són tòxics per als animals. En alguns casos només produeixen molèsties digestives lleus, però en d’altres poden arribar a causar alteracions greus que podrien acabar amb la vida del nostre millor amic.

Els efectes també poden variar segons la quantitat: la majoria d’aquests aliments no són perillosos en petites dosis, però alguns com la xocolata poden causar problemes a partir de quantitats reduïdes.

Recollim aquí els aliments que poden ser més nocius per a les nostres mascotes.

La xocolata, enemic número 1

La xocolata conté una substància anomenada teobromina que resulta molt tòxica per als gossos. No ens ha d’enganyar que als gossos, com a nosaltres, la xocolata els resulti molt apetible. Encara que no afecta tots els gossos per igual, hem de ser prudents i evitar al màxim que consumeixin xocolata, sola o dins d’altres dolços.

La quantitat de xocolata que pot resultar nociva depèn de:

  • la seva puresa: mentre més cacau porti la xocolata, més gran serà la proporció de teobromina
  • del pes de l’animal: a menor pes, més efecte
  • la raça: les races de morro xato com el bulldog, bóxer o carlí són més propenses a patir els efectes negatius de la xocolata, donat que tenen més tendència a patir alteracions respiratòries o cardíaques

Símptomes

Els primers símptomes que solen presentar els gossos després de menjar xocolata, al cap de poques hores, són de tipus digestiu. La teobromina els provoca irritació estomacal, la qual cosa fa augmentar la secreció de sucs gàstrics i provoca vòmits o diarrees. A llarg termini, poden arribar a aparèixer úlceres d’estómac.

Si el gos pren grans quantitats de xocolata, la teobromina passarà a la sang i provocarà alteracions del ritme cardíac, tremolors, agitació i en els casos més greus poden fins i tot tenir convulsions, entrar en coma i morir.

Tractament

El tractament de la intoxicació per xocolata depèn de la gravetat dels símptomes. Si la intoxicació és lleu, poden tractar-se només els efectes sobre l’aparell digestiu. Si el gos pateix alteracions cardíaques o neuronals és necessari hospitalitzar-lo.

En qualsevol cas, consulteu sempre un veterinari abans de prendre qualsevol mesura.

All i ceba

Crus o cuinats, l’all, la ceba i altres verdures similars com el cibulet o el porro contenen tiosulfat, una substància que ataca els glòbuls vermells del gos, per la qual cosa poden provocar una anèmia hemolítica.

L’anèmia hemolítica es caracteritza per la destrucció dels glòbuls vermells a velocitatmés gran del normal, de manera que l’organisme no pot reposar-los a temps.

Símptomes

Els principals símptomes que pot presentar són:

  • feblesa
  • mareigs
  • confusió
  • problemes cardíacs
  • dificultat per respirar

Tractament

El tractament pot implicar medicació per reforçar el sistema immune o transfusions de sang, i per tant hospitalització.

Alvocat

Tant les fulles com el fruit, llavor i closca de l’alvocat contenen un element que és tòxic per a molts animals, i molt especialment els gats, rosegadors i algunes aus: la persina.

Símptomes

La persina és un agent de protecció de l’alvocat per eliminar els fongs, i en els gats pot causar:

  • dificultats per respirar
  • congestió
  • acumulació de líquid en el cor.

Per als gossos l’alvocat és menys perjudicial que per a altres mascotes, però a causa del seu alt contingut en greixos pot provocar mals de panxa, vòmits i pancreatitis.

Tractament

En el cas dels gats i rosegadors, la intoxicació per alvocat suposarà molt probablement hospitalització per netejar l’organisme i tractar els efectes derivats.

En el cas dels gossos, hauran de tractar-se els símptomes digestius. En els casos més greus, el gos pot requerir hospitalització per administrar-li fluids intravenosos i analgèsics.

Raïm i panses

La causa concreta de la toxicitat de raïms i panses és ara per ara desconeguda. Afecta principalment els gossos, encara que no a tots per igual. Hi ha gossos que mengen raïm i no tenen cap símptoma, i en canvi d’altres han arribat a morir després d’ingerir només 8 panses. Per precaució, és millor no donar-li mai a un gos raïm ni panses.

Símptomes

Els símptomes principals que poden presentar els gossos intoxicats són:

  • durant les primeres 24 hores després de la ingesta:
    • vòmits
    • hiperactivitat
    • ocasionalment diarrea
  • passades 24 hores:
    • anorèxia
    • letargia
    • depressió
    • dolor abdominal
    • fallada renal aguda

Tractament

Si un gos intoxicat pel consum de raïm presenta només símptomes lleus durant les primeres 24 hores, i no desenvolupa lesions posteriors, el veterinari tractarà només els problemes digestius.

Si el gos desenvolupés algun dels efectes més greus, requerirà hospitalització urgent.

Altres aliments a evitar

Les nous de macadamia contenen una toxina que, en gossos i gats, pot causar febre, dificultats motores, tremolors musculars, feblesa i paràlisi de les potes posteriors.

Pel seu alt contingut en greixos, les nous en general poden provocar a més problemes estomacals i vòmits.

També poden causar problemes digestius:

  • el marisc
  • els productes làctics (en gossos i gats adults)
  • potets de bebè
  • sal
  • pebre de Jamaica
  • cafè
  • begudes alcohòliques

Conclusions

Hem d’evitar els aliments prohibits i oferir-los a les nostres mascotes una dieta equilibrada, de fàcil digestió i sabor agradable. Hem de procurar proporcionar-los les quantitats adequades de nutrients essencials, proteïnes, greixos, hidrats de carboni i vitamines.

Les fórmules comercials, ja siguin en aliment sec (pinso) o humit (llaunes), reuneixen totes aquestes condicions. Recomanem sempre triar productes específics per al tipus de mascota, i preferentment els de gamma alta, que utilitzen ingredients de molt bona qualitat.

La salut comença sempre per la boca.

Gats, Gossos
, ,
Older Entries