El cop de calor és una condició que en termes clínics coneixem com a “hipertèrmia extrema”. Es caracteritza per una temperatura corporal superior als 41º C, i pot provocar danys importants en òrgans i teixits, o fins i tot la mort.
És fonamental evitar en tant que sigui possible les situacions de risc.
Causes del cop de calor
Els gossos són en general més sensibles a la calor que els éssers humans perquè, a diferència de nosaltres, no tenen glàndules sudorípares per tot el cos. És a dir, que només poden regular la temperatura corporal mitjançant el panteix i la poca suor que eliminen pels coixinets de les potes.
A més, alguns tipus de gos tenen una predisposició més gran a patir cops de calor:
- races de morro camús o aixafat, com el bulldog, pequinès, carlino o bóxer
- gossos obesos
- gossos amb patologies respiratòries
Sumats a aquests factors, els cops de calor es poden produir a conseqüència de situacions diverses:
- temperatures ambientals molt altes
- confinament en llocs amb poca ventilació
- exposició perllongada a assecadors o altres fonts de calor
- exercici excessiu
Un gos dins d’un cotxe pot morir en qüestió de minuts.
Símptomes del cop de calor
Davant un cop de calor els primers símptomes a aparèixer són:
- feblesa
- tremolors musculars
- respiració accelerada i costosa
- augment del ritme cardíac
Si no s’actua ràpidament, el cop de calor pot derivar en:
- entrada en xoc
- fallada renal
- fallada hepàtica
- símptomes neurològics, com per exemple convulsions
- coma
Conseqüències del cop de calor
El cop de calor pot provocar:
- pèrdua corporal de glucosa i sals minerals
- taques vermelles en la pell (petèquies)
- hemorràgia gastrointestinal
- insuficiència renal
- edema cerebral,
- fallada multiorgánica
- mort
Tractament del cop de calor
Davant els primers símptomes del cop de calor hem de refrescar al gos per baixar la temperatura corporal. L’aigua no ha de ser molt freda, ja que la temperatura ha de baixar a poc a poc, mai de cop.
És important no cobrir mai el gos amb tovalloles, ja que no deixaríem que sortís la calor.
En segon lloc, hem d’acudir al veterinari ràpidament, per estabilitzar la temperatura, donar-li oxígen, rehidratar-lo amb fluïds intravenosos i sotmetre’l a anàlisis per tal de determinar si se’ha produït alguna lesió en òrgans i teixits.
Els gats i gossos esterilitzats són més propensos a engreixar, ja que l’esterilització comporta canvis hormonals que afecten el metabolisme. Encara que esterilitzar a les nostres mascotes és beneficiós per a elles, perquè millora la seva qualitat de vida i prevé problemes de salut com tumors de mama o testicles, infeccions d’úter i problemes de conducta, hem de tenir en compte els efectes derivats. En el cas dels gats, als problemes de pes se suma la propensió a què es formin càlculs i cristalls en l’orina.
Precaucions sanitàries per a propietaris de rèptils
