Característiques de les puces
Les puces són els paràsits externs més importants i freqüents de les nostres mascotes domèstiques, gossos i gats. Són insectes picadors, sense ales, molt petits (1-2 mm de longitud), que s’alimenten de la sang dels mamífers. Tenen una coloració marró vermellós i el seu cos està comprimit lateralment.
Al món existeixen més de 2000 espècies de puces, però les que més afecten les mascotes de la nostra zona són la puça del gat (Ctenocephalides felis) i la del gos (Ctenocephalides canis).
Cicle de vida i hàbitat de les puces
És important saber que són insectes que passen per 4 fases diferents: ou, larva, pupa i adult. Si el nostre animal té puces segurament ja tindrem ous, larves i pupes distribuïdes per casa, en els llocs més visitats per ell. Si volem eliminar les puces per complet, haurem d’atacar tant les adultes que habiten en la nostra mascota com la resta de formes situades en el nostre entorn. De no ser així, es formaran puces adultes que reinfectaran de nou l’animal i no acabarem d’eliminar-les.
- Les femelles adultes que parasiten ‘animal posen uns 25 ous al dia després d’haver-se alimentat per primera vegada de la sang de la mascota. La majoria d’aquests ous s’acumulen en llocs on el nostre animal dorm o passa la major part del temps.
- Les larves tendeixen a instal·lar-se en llocs foscos i profunds, per exemple entre fibres de catifes i moquetes, a l’interior de matalassos i butaques, esquerdes del terra… concentrant-se en els llocs més freqüentats pel nostre animal.
- La larva madura produeix una pupa dins d’un capoll de seda. Les pupes són molt resistents a condicions extremes i resulta molt difícil trobar insecticides que aconsegueixin eliminar-les. Poden mantenir-se vives fins i tot durant mesos, dificultant el control de la població.
Per les característiques d’aquests insectes, la causa més freqüent de reinfestación d’un animal amb puces és el propi entorn de l’animal, i no l’encontre amb altres animals plens de puces. Podem afirmar que si la nostra mascota té puces, és molt probable que una població més gran o més petita de puces s’hagi instal·lat a casa.
Problemes que poden causar les puces
Les puces suposen un problema real i molt freqüent per a les nostres mascotes. Les conseqüències de tenir puces poden anar des de la típica picor que produeix la picada d’una puça, deguda a les substàncies irritants que conté la seva saliva, a altres malalties més importants com l’al·lèrgia a la picada de puça (DAPP) o anèmia.
No només produeixen malalties per elles mateixes, sinó que també serveixen de vehicle a bacteris o altres paràsits que afecten els nostres animals. Un exemple d’això darrer és la transmissió de la tènia intestinal comuna del gos (Dipylidium caninum) que afecta gossos, gats i fins i tot persones.
Prevenció i tractament
Existeixen diverses formes de prevenció.
Mesures de prevenció i control no químiques
Alguns exemples de mesures de control no químiques de les poblacions de puces són:
- Neteja i desinfecció dels bressols de les nostres mascotes i dels llocs per on més es mouen. Són bones mesures passar l’aspiradora de forma freqüent o rentar amb detergent les catifes, llits…
- Evitar el contacte dels nostres animals amb d’altres que puguin estar infestats, sobretot en èpoques més càlides. Les puces no només afecten gossos i gats; altres animals també poden transmetre-les: ratolins, rates, conills, guineus, aus, cavalls, gallines, etc.
- Neteja dels jardins i zones exteriors on també podem trobar puces a causa de la presència d’animals que poden contenir-les
- Raspallat freqüent de la nostra mascota
Eliminació de puces amb productes químics
Actualment al mercat disposem d’una gran quantitat i varietat de productes destinats al control de les plagues. Molts d’aquests productes s’apliquen directament a l’animal, mentre que uns altres serveixen per a l’ambient. Alguns exemples són:
- Spot-on o pipetes
- Collars
- Esprais per a la mascota
- Tractaments orals
- Aerosols ambientals
Moltes d’aquestes substàncies serveixen tant per prevenir com per tractar animals amb puces.
Depenent del producte que vulguem fer servir haurem d’aplicar-lo cada mes, cada 3 mesos, cada 6 mesos…. Normalment és aconsellable la utilització de més d’un producte alhora, depenent molt de cada animal, d’on viu, de si viu amb altres animals…
Els productes per a gossos no es poden fer servir en gats, i els de gats no s’han de fer servir en gossos.
La prevenció és necessària tot l’any
Tendim a pensar que a l’hivern tota la problemàtica de les puces desapareix. Encara que, certament, la quantitat de puces adultes desapareix gairebé per complet, no ens podem oblidar de les pupes, les quals poden sobreviure i tornar a començar el cicle.
En definitiva, les puces són insectes que afecten de forma freqüent les nostres mascotes i que, cada vegada més, estan presents durant tot l’any. Per mantenir la qualitat de vida de les mascotes és fonamental no abandonar les mesures de prevenció a cap moment.
És important un bon assessorament per part del veterinari per trobar una bona estratègia de control segons l’estil de vida de la nostra mascota.
