Els gats són una de les espècies animals que s’han domesticat més recentment en la història de la humanitat, i fins i tot hi ha qui opina que no els hem domesticat en absolut. Són animals de costums, independents, territorials i inquisitius, amos de si mateixos i del seu entorn.
Encara que per a qualsevol de nosaltres la presència de gats forma part del nostre paisatge quotidià, no per això els coneixem tan bé com, per exemple, els gossos, ni sabem interpretar el seu comportament amb la mateixa facilitat.
Aquí van algunes pinzellades sobre la cura d’aquests animals tan particulars.
Menjar
Els gats salvatges mengen normalment de 10 a 20 vegades al dia, alimentant-se a base de petites preses. A més, passen bona part del temps buscant i caçant a les seves víctimes. Extrapolant això als gats domèstics, hem de deixar-los el menjar a lliure disposició durant tot el dia i ells mateix l’aniran racionant.
Si a més amaguem petits trossets de menjar per casa, simularan la cerca de l’aliment i s’entretindran quan estiguin sols.
És recomanable oferir-los menjar humit freqüentment.
Aigua
El bol d’aigua d’un gat ha de ser ample i l’aigua ha d’estar el més ple possible. És preferible que estigui separat del menjar.
Els encanta l’aigua corrent, per la qual cosa les fonts per a gats són una gran elecció perquè puguin beure aigua en moviment i, a més, entretenir-se.
Safata sanitària
La safata sanitària ha de tenir grandària suficient perquè el gat pugui fer un volt sobre si mateix, i ha de tenir prou sorra com perquè pugui furgar sense tocar el fons de la caixa.
S’ha de fer una neteja diària per retirar els excrements i sorra bruta. Un cop a la setmana s’ha de dur a terme una neteja en profunditat.
La safata s’ha de col·locar en un lloc tranquil on el gat no sigui molestat constantment. El nombre de safates ha de ser igual al nombre de gats + 1. D’aquesta manera, evitem possibles problemes de marcatge, o que el gat faci les seves necessitats on no ha de (veure “Los gatos detestan su bandeja sanitaria sucia”).
Rascador
Els gats necessiten rascar. És una necessitat biològica. Hem d’ensenyar-los des de ben petits a fer-ho en el lloc adequat per prevenir problemes en el futur.
L’extirpació de les ungles és una cirurgia il·legal i cruel per al gat, a més de no ser necessària.
Espais verticals
Els gats són uns apassionats de les altures, i encara que hi ha diverses teories sobre aquest tema, no és clar per què. El que sí és segur és que els encanta disposar de llocs alts on descansar i observar tot el que passa.
Joc
Els gats prefereixen jugar durant curts espais de temps i diverses vegades al dia. Els seus jocs preferits són perseguir objectes en moviment o atrapar-los si pengen d’una corda.
No hem de jugar amb les nostres mans o peus amb el gat. Si els veuen com una joguina, podrien atacar quan no estem jugant (veure “Juegos con el gato que provocan problemas de comportamiento”).
Hi ha nombroses joguines interactives que els proporcionen una bona estimulació mental i entreteniment per quan estan sols.
Zona segura
Tot gat ha de disposar d’un lloc on poder amagar-se sense ser molestat. Són animals molt sensibles a l’estrès, i la forma més habitual de demostrar-ho és amagant-se. Quan ho facin, els ho hem de permetre i no intentar treure’ls d’on siguin.
Convé també esbrinar què ha causat aquesta reacció, per resoldre el problema si és possible i permetre que el gat superi el seu estat d’ansietat per ell mateix. Si no és així, consulteu a un veterinari el tractament més adequat.
Informació complementària en “Los gatos y el estrés”.
Transportí
Tots els gats han de ser acostumats a fer servir el transportí, però s’ha de fer d’una manera gradual i adequada.
Una bona idea és tenir el transportí sempre obert a casa i deixar-hi a dins premis i joguines per al gat, en comptes de treure’l únicament quan l’anem a portar al veterinari o de viatge.
Si voleu més informació sobre els transportins, podeu consultar l’article “Els gats i el transportí”.